esbargir
1.
a.
v. tr.
Dissipar, esbatre.
El vent ha esbargit els núvols.
b.
v. tr.
[
fig.
]
Nomes va al cine per esbargir les seues inquietuds.
2.
v. pron.
[
esp.
]
Entregar-se a entreteniments, deports, etc., que descansen, distraguen, etc., del treball, de preocupacions, etc.
Havent dinat sempre anàvem a esbargir-nos una hora a la platja.