esbargir (Diccionari)

esbargir
1. a. v. tr. Dissipar, esbatre. El vent ha esbargit els núvols.
b. v. tr. [ fig. ] Nomes va al cine per esbargir les seues inquietuds.
2. v. pron. [ esp. ] Entregar-se a entreteniments, deports, etc., que descansen, distraguen, etc., del treball, de preocupacions, etc. Havent dinat sempre anàvem a esbargir-nos una hora a la platja.

esbargir (Traducció Valencià-Castellà)

esbargir v. tr. distraerse.

Et pot interessar