{{#palabras}}
{{.}}
{{/palabras}} {{^palabras}}
No hi ha cap resultat ...
{{/palabras}}
esbrancar (Diccionari)
esbrancar
1.
a.
v. tr.
Tallar, arrancar, esqueixar les branques (d'un arbre).
b.
v. pron.
Els tarongers de l'hort s'esbrancaren a causa del vent.
2.
v. pron.
Bifurcar-se, un camí, una escalinata, un corredor, etc.
esbrancar (Traducció Valencià-Castellà)
esbrancar
v. tr.
desramar, desvastigar.
Et pot interessar
Còrsega
anticorona
cañutero
correinante
desfrarar
desinteressament
entresueño
fasina
filita
fumarolià
ganxet
garrotador
indisposición
merogonia
o
oclusiu
prismoide
sosaina
tesonería
xerrotejar