esbrancar (Diccionari)

esbrancar
1. a. v. tr. Tallar, arrancar, esqueixar les branques (d'un arbre).
b. v. pron. Els tarongers de l'hort s'esbrancaren a causa del vent.
2. v. pron. Bifurcar-se, un camí, una escalinata, un corredor, etc.

esbrancar (Traducció Valencià-Castellà)

esbrancar v. tr. desramar, desvastigar.

Et pot interessar