escaguitxar
1.
a.
v. tr.
[
pop.
]
Esguitar de merda, de fang, etc.
b.
v. tr.
[
pop.
]
Pagar o donar diners, especialment a contracor.
Només li vaig poder fer escaguitxar vint durets.
2.
v. pron. TÈXTIL
Esmunyir-se, la trama de la birla, per haver sigut cabdellada fluixa o pel sotrac que rep la llançadora quan el seu mecanisme d'impulsió està mal graduat.
3.
v. pron.
Solsir-se.