escandinau -ava
1.
a.
adj.
i
m.
i
f.
Natural d'Escandinàvia.
b.
adj.
Relatiu o pertanyent a Escandinàvia, als seus habitants o a les seues llengües.
2.
a.
m.
i
f.
Habitant d'Escandinàvia.
b.
m.
i
f. HIST.
Individu d'un poble germànic establit a la península Escandinava, a Islàndia, a Jutlàndia i a les illes que actualment formen part del territori de Suècia, Noruega i Dinamarca.
3.
a.
m. LING.
Grup de llengües germàniques a què pertanyen el danés, l'islandés, el noruec i el suec.
b.
m. LING.
Nom que rep també l'antic nòrdic.