escapar
1.
a.
v. pron.
Allunyar-se, algú, deslliurant-se d'allò que el reté, d'un perill; fugir.
Els presos estan planejant la manera d'escapar-se. Tanca la gàbia de pressa que s'escaparan els conills. Escapar-se d'una i bona.
b.
v. pron.
[
p. ext.
]
S'escapa fum per les escletxes. Escapar-se una cosa de les mans. Se'm va escapar el tren.
c.
v. pron.
[
fig.
]
No li ho volia dir i se'm va escapar.
d.
v. pron.
[
fig.
]
Passar, a algú, inadvertida alguna cosa.
Això va dir? Se'm va escapar ben bé.
2.
a.
v. intr.
Cessar, alguna cosa, de ser retinguda per algú.
La ploma li escapà de la mà.
b.
v. intr.
[
fig.
]
Li escapà una exclamació. La vida li escapa.
3.
v. intr.
Ser o quedar fora de l'abast de.
Això escapa a les meues possibilitats.