esclatar
1.
a.
v. intr.
Rebentar, trencar, amb soroll fort i projecció de fragments.
Una bomba que esclata. No unfleu tant el globus que esclatarà.
b.
v. intr.
Descarregar, desencadenar-se, una tempestat, un ruixat, etc.
Si esclata la tempesta, poseu-vos a cobert.
c.
v. intr.
[
fig.
]
No es va poder aguantar més i va esclatar en improperis. Esclatar d'alegria, de riure.
2.
v. intr.
Obrir-se, les flors, les plantes, etc.
Les roses han esclatat.
3.
v. intr.
[
fig.
]
Manifestar-se sobtadament.
Ha esclatat la guerra. Els aplaudiments esclataren pertot arreu.