escola (Diccionari)

escola
1. a. f. ENSENY. Institució col·lectiva, de caràcter públic o privat, on es dóna instrucció.
b. escola activa ENSENY. Tipus d'escola que aplica mètodes de pedagogia activa.
c. escola bressol ENSENY. Jardí de xiquets.
d. escola graduada ENSENY. Escola on, a diferència de l'escola unitària, es dóna l'ensenyança per graus, en aules diferents, cada una amb el seu professor corresponent.
e. escola major ENSENY. En l'edat mitjana, escola d'arts liberals a càrrec d'una ciutat o d'una catedral.
f. escola mitjana ENSENY. Escola on s'impartix l'ensenyança mitjana.
g. escola normal ENSENY. Escola destinada a la formació dels mestres d'escola on s'impartix l'ensenyança normal.
h. escola nova ENSENY. Tipus d'escola derivat del moviment de renovació escolar i pedagògica que portà este mateix nom, iniciat al final del segle XIX i desenrotllat el primer terç del segle XX en els països europeus de democràcia formal.
i. escola primària ENSENY. Escola on s'impartix l'ensenyança primària.
j. escola superior ENSENY. Escola on s'impartix l'ensenyança superior, generalment de tipus tècnic.
k. escola unificada ENSENY. Tipus d'escola iniciat a Alemanya a mitjan segle XIX, que definia l'ensenyança com una totalitat orgànica des de l'escola maternal fins a la universitat.
l. escola unitària ENSENY. Escola on hi ha una aula única amb un sol mestre per a impartir l'ensenyança a alumnes de diversos graus.
2. f. [ p. ext. ] Instrucció que es dóna en un establiment d'ensenyança primària. Demà no hi ha escola.
3. f. ENSENY. Centre d'ensenyança on es desenrotlla l'activitat escolar, docent i discent.
4. f. ENSENY. Conjunt d'alumnes i professors d'una mateixa ensenyança, centre escolar, etc.
5. a. f. Conjunt de pensadors, escriptors, artistes, científics, etc., que seguixen unes mateixes directrius ideològiques, estilístiques, metodològiques, etc., i que manifesten en la seua activitat i producció unes característiques comunes peculiars i distintives.
b. f. Doctrina professada en una escola.
c. fer escola Tindre deixebles, seguidors, imitadors.
6. f. [ fig. ] Allò que fa aprendre, especialment per experiència. L'escola de la vida, del carrer.
7. escola de jueus [ ant. ] Sinagoga.

escolà (Diccionari)

escolà -ana
1. m. i f. [ ant. ] Deixeble, alumne.
2. a. m. i f. REL. Persona que ajuda a missa i altres ministeris de l'altar.
b. m. [ fig. ] Dit, generalment en frases exclamatives, d'un jove o d'un home sagaç, adult. Sempre se n'ix amb la seua! Quin escolà!
c. escolà major Sagristà.
d. ser un bon escolà Ser sagaç, astut.
e. ser un escolà d'amén Acomodar-se en tot a la voluntat d'un altre.
3. a. REL./MÚS. Membre d'una escolania, dit també escolà de cor o de cant .
b. escolà de cant REL./MÚS. Nom que rebia el xiquet dedicat al cant litúrgic en els monestirs de la corona catalanoaragonesa.
4. a. m. ZOOL. Peix de l'orde dels gadiformes, de la família dels gàdids (Molva macrophthalma), de forma generalment cilíndrica, ulls grans i ovals i mandíbula prominent.
b. m. ZOOL. Fura.
5. m. i f. METAL·L. Fargaire responsable del funcionament del forn.

escola (Traducció Valencià-Castellà)

escola f. 1. escuela.
2. escola activa escuela activa.
3. escola bressol escuela maternal, guardería infaltil.
4. escola de jueus sinagoga.
5. escola graduada
6. escola major
7. escola mitjana
8. escola normal escola normal.
9. escola nova
10. escola primària escuela de primera enseñanza (o primaria ).
11. escola superior escuela superior.
12. escola unificada
13. escola unitària
14. fer escola formar escuela.

escolà (Traducció Valencià-Castellà)

escolà -ana m. i f. 1. monaguillo ( m. ), monacillo ( m. ), seise ( m. ), clerizón ( m. ), escolán ( m. ), escolano ( m. ).
2. escolà de cor (o de cant ) infante (o niño ) de coro.
3. escolà major sacristán.
4. ser un bon escolà ser un lince (o un zorro ).
5. ser un escolà d'amén ser muy dócil, ser un bragazas (o un calzonazos ).

Et pot interessar