escurar
1.
a.
v. tr.
Llavar (els plats).
b.
v. tr. abs.
Sempre escure jo!
2.
a.
v. tr.
Netejar (un receptacle o un conducte) traient-ne els residus adherits a les parets per la substància que ha passat per allí.
Escurar un pou, una ximenera, una séquia.
b.
escurar-se la gola
(o
el coll
)
Tossir per a llevar-se alguna molèstia, irritació, de la gola.
c.
escurar-se les dents
Llevar-se els fragments de menjar que s'han ficat entre les dents.
d.
escurar-se les orelles
Llevar-se la cera de les orelles.
e.
escurar-se les ungles
Llevar-se la brutícia que s'ha posat entre pell i ungla.
3.
a.
v. tr.
Buidar completament (un recipient) de menjar o de beguda.
No cal escurar tant el plat quan menges.
b.
v. tr.
[
p. ext.
]
Escurar un os.
c.
v. tr.
[
p. ext.
]
Escurar les existències d'arròs.
d.
escurar les butxaques
(d'algú)
Fer-li gastar tots els diners que porta.
e.
quedar escurat
Arruïnar-se.