escàndol (Diccionari)

escàndol
1. a. m. Acció o efecte d'escandalitzar. És un escàndol el que passa en aquella família.
b. m. Acció censurable que atrau l'atenció pública.
c. clavar un escàndol Marmolar, renyar.
d. escàndol actiu Acció escandalosa que induïx el proïsme a cometre una falta.
e. escàndol farisaic Escàndol fingit.
f. escàndol passiu Falta comesa en ocasió d'un escàndol actiu.
g. fer escàndol Armar rebombori. Uns xicots han estat tota la nit fent escàndol pel poble.
h. ser pedra d'escàndol Ser motiu d'escàndol.
2. escàndol públic DRET Atemptat contra el pudor i els bons costums, que tinga una gran transcendència o que es cometa amb procediments publicitaris.

escàndol (Traducció Valencià-Castellà)

escàndol m. 1. escándalo, escandalera ( f. ), ginebra, trápala.
2. armar un escàndol armar un escándalo.
3. clavar un escàndol dar una carda, echar un rapapolvo.
4. escàndol actiu escándalo activo.
5. escàndol farisaic escándalo farisaico.
6. escàndol passiu escándalo pasivo.
7. escàndol públic escándalo público.
8. ser pedra d'escàndol ser la piedra del escándalo.

Et pot interessar