esgarrar (Diccionari)

esgarrar 1
1. a. v. tr. Trencar, fer trossos (un teixit, un paper, una pell, etc.), amb una estirada.
b. v. tr. [ p. ext. ] Trencar per un ús excessiu. Esgarrar les sabates.
2. v. pron. Esgarrar-se un vel, unes espardenyes.
3. esgarrar-se les vestidures Gest dels antics per a indicar que s'havia comés un greu crim.
4. esgarrar-se les vestidures Mostrar-se indignat, escandalitzat.

esgarrar (Traducció Valencià-Castellà)

esgarrar v. tr. 1.,, romper,, esquinzar.
2. esgarrar-se les vestidures rasgarse las vestiduras.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esgarrar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esgarrar






Participi
esgarrat
esgarrada
esgarrats
esgarrades



Gerundi
esgarrant






INDICATIU
Present
(jo) esgarre
(tu) esgarres
(ell/ella/vosté) esgarra
(nosaltres) esgarrem
(vosaltres) esgarreu
(ells/elles/vostés) esgarren

Perfet
(jo) he esgarrat
(tu) has esgarrat
(ell/ella/vosté) ha esgarrat
(nosaltres) hem esgarrat
(vosaltres) heu esgarrat
(ells/elles/vostés) han esgarrat

Passat simple
(jo) esgarrí
(tu) esgarrares
(ell/ella/vosté) esgarrà
(nosaltres) esgarràrem
(vosaltres) esgarràreu
(ells/elles/vostés) esgarraren

Passat perifràstic
(jo) vaig esgarrar
(tu) vas (o vares) esgarrar
(ell/ella/vosté) va esgarrar
(nosaltres) vam (o vàrem) esgarrar
(vosaltres) vau (o vàreu) esgarrar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esgarrar

Imperfet
(jo) esgarrava
(tu) esgarraves
(ell/ella/vosté) esgarrava
(nosaltres) esgarràvem
(vosaltres) esgarràveu
(ells/elles/vostés) esgarraven

Plusquamperfet
(jo) havia esgarrat
(tu) havies esgarrat
(ell/ella/vosté) havia esgarrat
(nosaltres) havíem esgarrat
(vosaltres) havíeu esgarrat
(ells/elles/vostés) havien esgarrat

Passat anterior
(jo) haguí esgarrat
(tu) hagueres esgarrat
(ell/ella/vosté) hagué esgarrat
(nosaltres) haguérem esgarrat
(vosaltres) haguéreu esgarrat
(ells/elles/vostés) hagueren esgarrat

Futur
(jo) esgarraré
(tu) esgarraràs
(ell/ella/vosté) esgarrarà
(nosaltres) esgarrarem
(vosaltres) esgarrareu
(ells/elles/vostés) esgarraran

Futur perfet
(jo) hauré esgarrat
(tu) hauràs esgarrat
(ell/ella/vosté) haurà esgarrat
(nosaltres) haurem esgarrat
(vosaltres) haureu esgarrat
(ells/elles/vostés) hauran esgarrat

Condicional
(jo) esgarraria
(tu) esgarraries
(ell/ella/vosté) esgarraria
(nosaltres) esgarraríem
(vosaltres) esgarraríeu
(ells/elles/vostés) esgarrarien

Condicional perfet
(jo) hauria esgarrat
(tu) hauries esgarrat
(ell/ella/vosté) hauria esgarrat
(nosaltres) hauríem esgarrat
(vosaltres) hauríeu esgarrat
(ells/elles/vostés) haurien esgarrat

SUBJUNTIU
Present
(jo) esgarre
(tu) esgarres
(ell/ella/vosté) esgarre
(nosaltres) esgarrem
(vosaltres) esgarreu
(ells/elles/vostés) esgarren

Perfet
(jo) haja esgarrat
(tu) hages esgarrat
(ell/ella/vosté) haja esgarrat
(nosaltres) hàgem esgarrat
(vosaltres) hàgeu esgarrat
(ells/elles/vostés) hagen esgarrat

Imperfet
(jo) esgarrara
(tu) esgarrares
(ell/ella/vosté) esgarrara
(nosaltres) esgarràrem
(vosaltres) esgarràreu
(ells/elles/vostés) esgarraren

Plusquamperfet
(jo) haguera esgarrat
(tu) hagueres esgarrat
(ell/ella/vosté) haguera esgarrat
(nosaltres) haguérem esgarrat
(vosaltres) haguéreu esgarrat
(ells/elles/vostés) hagueren esgarrat

IMPERATIU
Present

esgarra (tu)
esgarre (ell/ella/vosté)
esgarrem (nosaltres)
esgarreu (vosaltres)
esgarren (ells/elles/vostés)

Et pot interessar