esgarriar (Diccionari)

esgarriar 1
1. v. tr. Fer perdre o traure del camí (una persona o una bèstia). Les males companyies l'han esgarriat.
2. a. v. pron. Perdre el camí, perdre's separant-se de la colla, del ramat, etc., de què formava part. S'ha esgarriat una ovella.
b. v. pron. [ fig. ] Abandonar el camí recte. Es va esgarriar per culpa de la seua afició a la beguda.

esgarriar (Traducció Valencià-Castellà)

esgarriar v. tr. descarriar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esgarriar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esgarriar






Participi
esgarriat
esgarriada
esgarriats
esgarriades



Gerundi
esgarriant






INDICATIU
Present
(jo) esgarrie
(tu) esgarries
(ell/ella/vosté) esgarria
(nosaltres) esgarriem
(vosaltres) esgarrieu
(ells/elles/vostés) esgarrien

Perfet
(jo) he esgarriat
(tu) has esgarriat
(ell/ella/vosté) ha esgarriat
(nosaltres) hem esgarriat
(vosaltres) heu esgarriat
(ells/elles/vostés) han esgarriat

Passat simple
(jo) esgarrií
(tu) esgarriares
(ell/ella/vosté) esgarrià
(nosaltres) esgarriàrem
(vosaltres) esgarriàreu
(ells/elles/vostés) esgarriaren

Passat perifràstic
(jo) vaig esgarriar
(tu) vas (o vares) esgarriar
(ell/ella/vosté) va esgarriar
(nosaltres) vam (o vàrem) esgarriar
(vosaltres) vau (o vàreu) esgarriar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esgarriar

Imperfet
(jo) esgarriava
(tu) esgarriaves
(ell/ella/vosté) esgarriava
(nosaltres) esgarriàvem
(vosaltres) esgarriàveu
(ells/elles/vostés) esgarriaven

Plusquamperfet
(jo) havia esgarriat
(tu) havies esgarriat
(ell/ella/vosté) havia esgarriat
(nosaltres) havíem esgarriat
(vosaltres) havíeu esgarriat
(ells/elles/vostés) havien esgarriat

Passat anterior
(jo) haguí esgarriat
(tu) hagueres esgarriat
(ell/ella/vosté) hagué esgarriat
(nosaltres) haguérem esgarriat
(vosaltres) haguéreu esgarriat
(ells/elles/vostés) hagueren esgarriat

Futur
(jo) esgarriaré
(tu) esgarriaràs
(ell/ella/vosté) esgarriarà
(nosaltres) esgarriarem
(vosaltres) esgarriareu
(ells/elles/vostés) esgarriaran

Futur perfet
(jo) hauré esgarriat
(tu) hauràs esgarriat
(ell/ella/vosté) haurà esgarriat
(nosaltres) haurem esgarriat
(vosaltres) haureu esgarriat
(ells/elles/vostés) hauran esgarriat

Condicional
(jo) esgarriaria
(tu) esgarriaries
(ell/ella/vosté) esgarriaria
(nosaltres) esgarriaríem
(vosaltres) esgarriaríeu
(ells/elles/vostés) esgarriarien

Condicional perfet
(jo) hauria esgarriat
(tu) hauries esgarriat
(ell/ella/vosté) hauria esgarriat
(nosaltres) hauríem esgarriat
(vosaltres) hauríeu esgarriat
(ells/elles/vostés) haurien esgarriat

SUBJUNTIU
Present
(jo) esgarrie
(tu) esgarries
(ell/ella/vosté) esgarrie
(nosaltres) esgarriem
(vosaltres) esgarrieu
(ells/elles/vostés) esgarrien

Perfet
(jo) haja esgarriat
(tu) hages esgarriat
(ell/ella/vosté) haja esgarriat
(nosaltres) hàgem esgarriat
(vosaltres) hàgeu esgarriat
(ells/elles/vostés) hagen esgarriat

Imperfet
(jo) esgarriara
(tu) esgarriares
(ell/ella/vosté) esgarriara
(nosaltres) esgarriàrem
(vosaltres) esgarriàreu
(ells/elles/vostés) esgarriaren

Plusquamperfet
(jo) haguera esgarriat
(tu) hagueres esgarriat
(ell/ella/vosté) haguera esgarriat
(nosaltres) haguérem esgarriat
(vosaltres) haguéreu esgarriat
(ells/elles/vostés) hagueren esgarriat

IMPERATIU
Present

esgarria (tu)
esgarrie (ell/ella/vosté)
esgarriem (nosaltres)
esgarrieu (vosaltres)
esgarrien (ells/elles/vostés)

Et pot interessar