esmentar (Diccionari)

esmentar
v. tr. Mencionar. A ella, ni tan sols la van esmentar. Un fet digne de ser esmentat.

esmentar (Traducció Valencià-Castellà)

esmentar v. tr. mencionar, mentar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esmentar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esmentar






Participi
esmentat
esmentada
esmentats
esmentades



Gerundi
esmentant






INDICATIU
Present
(jo) esmente
(tu) esmentes
(ell/ella/vosté) esmenta
(nosaltres) esmentem
(vosaltres) esmenteu
(ells/elles/vostés) esmenten

Perfet
(jo) he esmentat
(tu) has esmentat
(ell/ella/vosté) ha esmentat
(nosaltres) hem esmentat
(vosaltres) heu esmentat
(ells/elles/vostés) han esmentat

Passat simple
(jo) esmentí
(tu) esmentares
(ell/ella/vosté) esmentà
(nosaltres) esmentàrem
(vosaltres) esmentàreu
(ells/elles/vostés) esmentaren

Passat perifràstic
(jo) vaig esmentar
(tu) vas (o vares) esmentar
(ell/ella/vosté) va esmentar
(nosaltres) vam (o vàrem) esmentar
(vosaltres) vau (o vàreu) esmentar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esmentar

Imperfet
(jo) esmentava
(tu) esmentaves
(ell/ella/vosté) esmentava
(nosaltres) esmentàvem
(vosaltres) esmentàveu
(ells/elles/vostés) esmentaven

Plusquamperfet
(jo) havia esmentat
(tu) havies esmentat
(ell/ella/vosté) havia esmentat
(nosaltres) havíem esmentat
(vosaltres) havíeu esmentat
(ells/elles/vostés) havien esmentat

Passat anterior
(jo) haguí esmentat
(tu) hagueres esmentat
(ell/ella/vosté) hagué esmentat
(nosaltres) haguérem esmentat
(vosaltres) haguéreu esmentat
(ells/elles/vostés) hagueren esmentat

Futur
(jo) esmentaré
(tu) esmentaràs
(ell/ella/vosté) esmentarà
(nosaltres) esmentarem
(vosaltres) esmentareu
(ells/elles/vostés) esmentaran

Futur perfet
(jo) hauré esmentat
(tu) hauràs esmentat
(ell/ella/vosté) haurà esmentat
(nosaltres) haurem esmentat
(vosaltres) haureu esmentat
(ells/elles/vostés) hauran esmentat

Condicional
(jo) esmentaria
(tu) esmentaries
(ell/ella/vosté) esmentaria
(nosaltres) esmentaríem
(vosaltres) esmentaríeu
(ells/elles/vostés) esmentarien

Condicional perfet
(jo) hauria esmentat
(tu) hauries esmentat
(ell/ella/vosté) hauria esmentat
(nosaltres) hauríem esmentat
(vosaltres) hauríeu esmentat
(ells/elles/vostés) haurien esmentat

SUBJUNTIU
Present
(jo) esmente
(tu) esmentes
(ell/ella/vosté) esmente
(nosaltres) esmentem
(vosaltres) esmenteu
(ells/elles/vostés) esmenten

Perfet
(jo) haja esmentat
(tu) hages esmentat
(ell/ella/vosté) haja esmentat
(nosaltres) hàgem esmentat
(vosaltres) hàgeu esmentat
(ells/elles/vostés) hagen esmentat

Imperfet
(jo) esmentara
(tu) esmentares
(ell/ella/vosté) esmentara
(nosaltres) esmentàrem
(vosaltres) esmentàreu
(ells/elles/vostés) esmentaren

Plusquamperfet
(jo) haguera esmentat
(tu) hagueres esmentat
(ell/ella/vosté) haguera esmentat
(nosaltres) haguérem esmentat
(vosaltres) haguéreu esmentat
(ells/elles/vostés) hagueren esmentat

IMPERATIU
Present

esmenta (tu)
esmente (ell/ella/vosté)
esmentem (nosaltres)
esmenteu (vosaltres)
esmenten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar