espavilar | Diccionari Valencià. Valencià

espavilar (Diccionari)

espavilar

1. v. tr. Revifar (un llum o un foc) remenant-lo, atiant-lo, llevant-ne els caramells, etc.

2. a. v. tr. Avivar l'enteniment, l'enginy (d'algú); fer tornar espavilat. Fer-lo anar a ciutat potser l'espavilarà.

b. v. pron. Este xic, des que és fora de casa, s'ha espavilat molt. Espavila't; si no, els altres ho obtindran primer que tu.

3. v. tr. Animar, deixondir, avivar.

espavilar (Traducció Valencià-Castellà)

espavilar v. tr., avispar,, apabilar, desatontar, desaturdir, desembotar, despabilar, despavesar, alistar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb espavilar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS

Infinitiu

espavilar

Participi

espavilat
espavilada
espavilats
espavilades

Gerundi

espavilant

INDICATIU

Present

(jo) espavile
(tu) espaviles
(ell/ella/vosté) espavila
(nosaltres) espavilem
(vosaltres) espavileu
(ells/elles/vostés) espavilen

Perfet

(jo) he espavilat
(tu) has espavilat
(ell/ella/vosté) ha espavilat
(nosaltres) hem espavilat
(vosaltres) heu espavilat
(ells/elles/vostés) han espavilat

Passat simple

(jo) espavilí
(tu) espavilares
(ell/ella/vosté) espavilà
(nosaltres) espavilàrem
(vosaltres) espavilàreu
(ells/elles/vostés) espavilaren

Passat perifràstic

(jo) vaig espavilar
(tu) vas (o vares) espavilar
(ell/ella/vosté) va espavilar
(nosaltres) vam (o vàrem) espavilar
(vosaltres) vau (o vàreu) espavilar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) espavilar

Imperfet

(jo) espavilava
(tu) espavilaves
(ell/ella/vosté) espavilava
(nosaltres) espavilàvem
(vosaltres) espavilàveu
(ells/elles/vostés) espavilaven

Plusquamperfet

(jo) havia espavilat
(tu) havies espavilat
(ell/ella/vosté) havia espavilat
(nosaltres) havíem espavilat
(vosaltres) havíeu espavilat
(ells/elles/vostés) havien espavilat

Passat anterior

(jo) haguí espavilat
(tu) hagueres espavilat
(ell/ella/vosté) hagué espavilat
(nosaltres) haguérem espavilat
(vosaltres) haguéreu espavilat
(ells/elles/vostés) hagueren espavilat

Futur

(jo) espavilaré
(tu) espavilaràs
(ell/ella/vosté) espavilarà
(nosaltres) espavilarem
(vosaltres) espavilareu
(ells/elles/vostés) espavilaran

Futur perfet

(jo) hauré espavilat
(tu) hauràs espavilat
(ell/ella/vosté) haurà espavilat
(nosaltres) haurem espavilat
(vosaltres) haureu espavilat
(ells/elles/vostés) hauran espavilat

Condicional

(jo) espavilaria
(tu) espavilaries
(ell/ella/vosté) espavilaria
(nosaltres) espavilaríem
(vosaltres) espavilaríeu
(ells/elles/vostés) espavilarien

Condicional perfet

(jo) hauria espavilat
(tu) hauries espavilat
(ell/ella/vosté) hauria espavilat
(nosaltres) hauríem espavilat
(vosaltres) hauríeu espavilat
(ells/elles/vostés) haurien espavilat

SUBJUNTIU

Present

(jo) espavile
(tu) espaviles
(ell/ella/vosté) espavile
(nosaltres) espavilem
(vosaltres) espavileu
(ells/elles/vostés) espavilen

Perfet

(jo) haja espavilat
(tu) hages espavilat
(ell/ella/vosté) haja espavilat
(nosaltres) hàgem espavilat
(vosaltres) hàgeu espavilat
(ells/elles/vostés) hagen espavilat

Imperfet

(jo) espavilara
(tu) espavilares
(ell/ella/vosté) espavilara
(nosaltres) espavilàrem
(vosaltres) espavilàreu
(ells/elles/vostés) espavilaren

Plusquamperfet

(jo) haguera espavilat
(tu) hagueres espavilat
(ell/ella/vosté) haguera espavilat
(nosaltres) haguérem espavilat
(vosaltres) haguéreu espavilat
(ells/elles/vostés) hagueren espavilat