espectre
1.
m.
Imatge d'un mort que s'apareix a algú, fantasma, aparició.
2.
a.
m. FÍS.
Descomposició d'una ona composta en ones simples de longituds d'ona característiques.
b.
m. ACÚST.
Conjunt de les ones sonores, de freqüències ben definides, que componen per superposició un so.
c.
espectre de Brocken
METEOR.
Anticorona.
d.
espectre llampec
ASTR.
Espectre d'emissió de la cromosfera solar observat en els eclipsis totals, en el moment que el disc de la Lluna tapa completament el disc solar.
e.
espectre solar
ASTR.
Espectre de la radiació electromagnètica emesa pel Sol.
3.
a.
m.
[
p. anal.
]
Distribució de les freqüències d'un determinat fenomen.
b.
m. LING.
Imatge gràfica d'un fragment de parla obtinguda per mitjà d'un espectrògraf.
c.
m. LING.
Conjunt d'elements espectrogràfics que constituïxen una o més realitzacions fonemàtiques.
d.
espectre antibiòtic
MED.
Conjunt de bacteris sobre els quals l'antibiòtic té una acció bacteriostàtica o bactericida.
e.
espectre biològic
(o
etològic
)
BOT.
Conjunt de percentatges que cada una de les formes biològiques o etològiques que intervenen en la composició de la flora d'una determinada regió o localitat.
4.
m.
[
p. ext.
]
Sèrie, gamma.
En aquella reunió, hi havia representants de tot l'espectre polític.