espellar (Diccionari)

espellar
v. tr. Llevar la pell (a algú o a alguna cosa).

espellar (Traducció Valencià-Castellà)

espellar v. tr. pelar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb espellar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
espellar






Participi
espellat
espellada
espellats
espellades



Gerundi
espellant






INDICATIU
Present
(jo) espelle
(tu) espelles
(ell/ella/vosté) espella
(nosaltres) espellem
(vosaltres) espelleu
(ells/elles/vostés) espellen

Perfet
(jo) he espellat
(tu) has espellat
(ell/ella/vosté) ha espellat
(nosaltres) hem espellat
(vosaltres) heu espellat
(ells/elles/vostés) han espellat

Passat simple
(jo) espellí
(tu) espellares
(ell/ella/vosté) espellà
(nosaltres) espellàrem
(vosaltres) espellàreu
(ells/elles/vostés) espellaren

Passat perifràstic
(jo) vaig espellar
(tu) vas (o vares) espellar
(ell/ella/vosté) va espellar
(nosaltres) vam (o vàrem) espellar
(vosaltres) vau (o vàreu) espellar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) espellar

Imperfet
(jo) espellava
(tu) espellaves
(ell/ella/vosté) espellava
(nosaltres) espellàvem
(vosaltres) espellàveu
(ells/elles/vostés) espellaven

Plusquamperfet
(jo) havia espellat
(tu) havies espellat
(ell/ella/vosté) havia espellat
(nosaltres) havíem espellat
(vosaltres) havíeu espellat
(ells/elles/vostés) havien espellat

Passat anterior
(jo) haguí espellat
(tu) hagueres espellat
(ell/ella/vosté) hagué espellat
(nosaltres) haguérem espellat
(vosaltres) haguéreu espellat
(ells/elles/vostés) hagueren espellat

Futur
(jo) espellaré
(tu) espellaràs
(ell/ella/vosté) espellarà
(nosaltres) espellarem
(vosaltres) espellareu
(ells/elles/vostés) espellaran

Futur perfet
(jo) hauré espellat
(tu) hauràs espellat
(ell/ella/vosté) haurà espellat
(nosaltres) haurem espellat
(vosaltres) haureu espellat
(ells/elles/vostés) hauran espellat

Condicional
(jo) espellaria
(tu) espellaries
(ell/ella/vosté) espellaria
(nosaltres) espellaríem
(vosaltres) espellaríeu
(ells/elles/vostés) espellarien

Condicional perfet
(jo) hauria espellat
(tu) hauries espellat
(ell/ella/vosté) hauria espellat
(nosaltres) hauríem espellat
(vosaltres) hauríeu espellat
(ells/elles/vostés) haurien espellat

SUBJUNTIU
Present
(jo) espelle
(tu) espelles
(ell/ella/vosté) espelle
(nosaltres) espellem
(vosaltres) espelleu
(ells/elles/vostés) espellen

Perfet
(jo) haja espellat
(tu) hages espellat
(ell/ella/vosté) haja espellat
(nosaltres) hàgem espellat
(vosaltres) hàgeu espellat
(ells/elles/vostés) hagen espellat

Imperfet
(jo) espellara
(tu) espellares
(ell/ella/vosté) espellara
(nosaltres) espellàrem
(vosaltres) espellàreu
(ells/elles/vostés) espellaren

Plusquamperfet
(jo) haguera espellat
(tu) hagueres espellat
(ell/ella/vosté) haguera espellat
(nosaltres) haguérem espellat
(vosaltres) haguéreu espellat
(ells/elles/vostés) hagueren espellat

IMPERATIU
Present

espella (tu)
espelle (ell/ella/vosté)
espellem (nosaltres)
espelleu (vosaltres)
espellen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar