espenta (Diccionari)

espenta
1. a. f. Colp fort donat a una persona o cosa per espentar-la. Li vaig donar una espenta, que de poc el faig caure!
b. f. [ fig. ] Esforç intens i breu, especialment el que cal per a acabar una faena o arribar a un lloc. Una altra espenta i hi arribem!
c. a espentes De qualsevol manera, sense mirar-s'ho massa.
d. a espentes Amb descortesia. El metge m'ha tractat a espentes.
e. a espentes i redolons Amb dificultats i entrebancs. Hi han arribat a espentes i redolons.
f. estar (algú) per a poques espentes Estar dèbil, tindre poca salut.
g. traure (algú) a espentes Despatxar-lo violentament.
2. a. f. Embranzida. L'espenta de l'aigua.
b. f. [ fig. ] Un home d'espenta. L'espenta irresistible de la moda. Una obra d'espenta.

espenta (Traducció Valencià-Castellà)

espenta f. 1. empellón ( m. ), empujón, empuje ( m. ), achuchón ( m. ), rempujón ( m. ), arrempujón ( m. ), envión, acometividad, trote, aliento.
2. a espentes a empujones.
3. a espentes i redolons dar tumbos.
4. traure (algú) a espentes echar (a alguien) a patadas.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb espentar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
espentar






Participi
espentat
espentada
espentats
espentades



Gerundi
espentant






INDICATIU
Present
(jo) espente
(tu) espentes
(ell/ella/vosté) espenta
(nosaltres) espentem
(vosaltres) espenteu
(ells/elles/vostés) espenten

Perfet
(jo) he espentat
(tu) has espentat
(ell/ella/vosté) ha espentat
(nosaltres) hem espentat
(vosaltres) heu espentat
(ells/elles/vostés) han espentat

Passat simple
(jo) espentí
(tu) espentares
(ell/ella/vosté) espentà
(nosaltres) espentàrem
(vosaltres) espentàreu
(ells/elles/vostés) espentaren

Passat perifràstic
(jo) vaig espentar
(tu) vas (o vares) espentar
(ell/ella/vosté) va espentar
(nosaltres) vam (o vàrem) espentar
(vosaltres) vau (o vàreu) espentar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) espentar

Imperfet
(jo) espentava
(tu) espentaves
(ell/ella/vosté) espentava
(nosaltres) espentàvem
(vosaltres) espentàveu
(ells/elles/vostés) espentaven

Plusquamperfet
(jo) havia espentat
(tu) havies espentat
(ell/ella/vosté) havia espentat
(nosaltres) havíem espentat
(vosaltres) havíeu espentat
(ells/elles/vostés) havien espentat

Passat anterior
(jo) haguí espentat
(tu) hagueres espentat
(ell/ella/vosté) hagué espentat
(nosaltres) haguérem espentat
(vosaltres) haguéreu espentat
(ells/elles/vostés) hagueren espentat

Futur
(jo) espentaré
(tu) espentaràs
(ell/ella/vosté) espentarà
(nosaltres) espentarem
(vosaltres) espentareu
(ells/elles/vostés) espentaran

Futur perfet
(jo) hauré espentat
(tu) hauràs espentat
(ell/ella/vosté) haurà espentat
(nosaltres) haurem espentat
(vosaltres) haureu espentat
(ells/elles/vostés) hauran espentat

Condicional
(jo) espentaria
(tu) espentaries
(ell/ella/vosté) espentaria
(nosaltres) espentaríem
(vosaltres) espentaríeu
(ells/elles/vostés) espentarien

Condicional perfet
(jo) hauria espentat
(tu) hauries espentat
(ell/ella/vosté) hauria espentat
(nosaltres) hauríem espentat
(vosaltres) hauríeu espentat
(ells/elles/vostés) haurien espentat

SUBJUNTIU
Present
(jo) espente
(tu) espentes
(ell/ella/vosté) espente
(nosaltres) espentem
(vosaltres) espenteu
(ells/elles/vostés) espenten

Perfet
(jo) haja espentat
(tu) hages espentat
(ell/ella/vosté) haja espentat
(nosaltres) hàgem espentat
(vosaltres) hàgeu espentat
(ells/elles/vostés) hagen espentat

Imperfet
(jo) espentara
(tu) espentares
(ell/ella/vosté) espentara
(nosaltres) espentàrem
(vosaltres) espentàreu
(ells/elles/vostés) espentaren

Plusquamperfet
(jo) haguera espentat
(tu) hagueres espentat
(ell/ella/vosté) haguera espentat
(nosaltres) haguérem espentat
(vosaltres) haguéreu espentat
(ells/elles/vostés) hagueren espentat

IMPERATIU
Present

espenta (tu)
espente (ell/ella/vosté)
espentem (nosaltres)
espenteu (vosaltres)
espenten (ells/elles/vostés)

Et pot interessar