esperança
1.
a.
f.
Confiança d'aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se.
Teníem la ferma esperança de véncer. Encara té esperances de guanyar la prova. Ha mort amb l'esperança que tornaria a València. Mentre hi ha vida, hi ha esperança. Conservar, perdre, l'esperança. Si no l'estimes, no li dónes esperances. L'esperança em va trair. És un il·lús: viu d'esperances. S'alimenta d'esperances. Vanes esperances! Ja no hi ha esperances: el metge l'ha condemnat. Contra tota esperança.
b.
f. REL.
Virtut teologal per la qual el creient, tot reconeixent la gratuïtat de la salvació, en participa anticipadament i espera que li siga atorgada com a plenitud escatològica.
2.
f.
Persona o cosa en la qual es confia.
Tu eres la meua única esperança. Este examen és la meua última esperança.
3.
a.
f. MAT.
En un joc d'atzar, guany mitjà per jugada.
b.
esperança matemàtica
MAT.
Valor mitjà que pot prendre una variable aleatòria
X
definida en un espai de probabilitat.
4.
esperança de vida
DEMOGR.
Perspectiva mitjana de duració de la vida d'una persona.