espiga
1.
a.
f. BOT./AGR.
Conjunt de grans disposats al llarg d'un eix comú que forma la part terminal de les tiges o cames de les plantes gramínies.
b.
f. BOT.
Inflorescència racemosa simple de flors sèssils.
2.
a.
f. OFICIS
Part terminal d'un objecte, aprimada perquè puga entrar i subjectar-se dins d'un forat o encaix d'un altre objecte.
b.
f. OFICIS
Peça cilíndrica guarnida de rosques que va ficada dins d'unes altres peces i servix per a fer moure, estrényer o eixamplar algun element d'un mecanisme.
3.
f. TÈXTIL
Terme que s'aplica als teixits amb un lligat de base que, com la sarja, forma línies paral·leles obliqües.
4.
f. TRANSP.
Punta de la mànega del fusell acabada en rosca per a poder-hi collar el dau.