esplugar (Diccionari)

esplugar
1. v. tr. Netejar de puces o de polls. Esplugar un gos.
2. v. pron. Esplugar-se el cap.

esplugar (Traducció Valencià-Castellà)

esplugar v. tr. espulgar.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esplugar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esplugar






Participi
esplugat
esplugada
esplugats
esplugades



Gerundi
esplugant






INDICATIU
Present
(jo) esplugue
(tu) esplugues
(ell/ella/vosté) espluga
(nosaltres) espluguem
(vosaltres) esplugueu
(ells/elles/vostés) espluguen

Perfet
(jo) he esplugat
(tu) has esplugat
(ell/ella/vosté) ha esplugat
(nosaltres) hem esplugat
(vosaltres) heu esplugat
(ells/elles/vostés) han esplugat

Passat simple
(jo) espluguí
(tu) esplugares
(ell/ella/vosté) esplugà
(nosaltres) esplugàrem
(vosaltres) esplugàreu
(ells/elles/vostés) esplugaren

Passat perifràstic
(jo) vaig esplugar
(tu) vas (o vares) esplugar
(ell/ella/vosté) va esplugar
(nosaltres) vam (o vàrem) esplugar
(vosaltres) vau (o vàreu) esplugar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esplugar

Imperfet
(jo) esplugava
(tu) esplugaves
(ell/ella/vosté) esplugava
(nosaltres) esplugàvem
(vosaltres) esplugàveu
(ells/elles/vostés) esplugaven

Plusquamperfet
(jo) havia esplugat
(tu) havies esplugat
(ell/ella/vosté) havia esplugat
(nosaltres) havíem esplugat
(vosaltres) havíeu esplugat
(ells/elles/vostés) havien esplugat

Passat anterior
(jo) haguí esplugat
(tu) hagueres esplugat
(ell/ella/vosté) hagué esplugat
(nosaltres) haguérem esplugat
(vosaltres) haguéreu esplugat
(ells/elles/vostés) hagueren esplugat

Futur
(jo) esplugaré
(tu) esplugaràs
(ell/ella/vosté) esplugarà
(nosaltres) esplugarem
(vosaltres) esplugareu
(ells/elles/vostés) esplugaran

Futur perfet
(jo) hauré esplugat
(tu) hauràs esplugat
(ell/ella/vosté) haurà esplugat
(nosaltres) haurem esplugat
(vosaltres) haureu esplugat
(ells/elles/vostés) hauran esplugat

Condicional
(jo) esplugaria
(tu) esplugaries
(ell/ella/vosté) esplugaria
(nosaltres) esplugaríem
(vosaltres) esplugaríeu
(ells/elles/vostés) esplugarien

Condicional perfet
(jo) hauria esplugat
(tu) hauries esplugat
(ell/ella/vosté) hauria esplugat
(nosaltres) hauríem esplugat
(vosaltres) hauríeu esplugat
(ells/elles/vostés) haurien esplugat

SUBJUNTIU
Present
(jo) esplugue
(tu) esplugues
(ell/ella/vosté) esplugue
(nosaltres) espluguem
(vosaltres) esplugueu
(ells/elles/vostés) espluguen

Perfet
(jo) haja esplugat
(tu) hages esplugat
(ell/ella/vosté) haja esplugat
(nosaltres) hàgem esplugat
(vosaltres) hàgeu esplugat
(ells/elles/vostés) hagen esplugat

Imperfet
(jo) esplugara
(tu) esplugares
(ell/ella/vosté) esplugara
(nosaltres) esplugàrem
(vosaltres) esplugàreu
(ells/elles/vostés) esplugaren

Plusquamperfet
(jo) haguera esplugat
(tu) hagueres esplugat
(ell/ella/vosté) haguera esplugat
(nosaltres) haguérem esplugat
(vosaltres) haguéreu esplugat
(ells/elles/vostés) hagueren esplugat

IMPERATIU
Present

espluga (tu)
esplugue (ell/ella/vosté)
espluguem (nosaltres)
esplugueu (vosaltres)
espluguen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar