espolsar
1.
a.
v. tr.
Netejar de pols (alguna cosa), especialment fregant-la o donant-li colps.
Espolsar els mobles.
b.
v. pron.
Espolsar-se les sabates. Abans d'eixir, espolsa't un poc.
2.
a.
v. tr.
Sacsar (alguna) cosa per a fer-ne caure allò que s'hi ha adherit, que en penja, etc.
El pare espolsava les branques de les oliveres i la xiqueta anava ficant en un sac les olives que queien.
b.
v. tr.
Agitar (les extremitats) per a deslliurar-se d'alguna cosa, netejar-se, gratar-se, etc.
Martiritzat pels taves, el cavall no parava d'espolsar la cua.
c.
v. pron.
Quan ix de l'aigua (un gos), s'espolsa ben fort. Les ovelles s'espolsen: senyal que prompte plourà.
3.
a.
v. pron.
Traure's de damunt algú o alguna cosa que molesta.
Espolsar-se les mosques.
b.
v. pron.
[
fig.
]
Espolsar-se un importú.
4.
v. tr. abs. DANSA
Agitar amb violència i rapidesa (una cama).