essencialisme
m. FILOS.
Actituds o corrents filosòfics caracteritzables per una comuna insistència en el factor essencial de la realitat, en la primacia
[endash]
almenys lògica
[endash]
de l'essència sobre l'existència o fins i tot en la realitat i existencialitat de les essències i de la pura accidentalitat de l'existència respecte a l'essència.