estat
1.
a.
m.
Manera de ser o d'estar, de trobar-se en un moment donat algú o alguna cosa.
Estat d'ànim. Estat de gràcia. Estat de salut. Este peix està en mal estat. No estic en estat de fer-ho.
b.
m. FÍS.
Manera de ser, d'existir o de presentar-se un sistema material.
c.
m. FÍS.
Fase.
d.
m. PAT.
Període d'una malaltia durant el qual els símptomes es mantenen aproximadament iguals.
e.
estar en estat
(o
en estat interessant
)
Estar embarassada.
f.
estat crepuscular
PAT.
Estat caracteritzat per la pèrdua transitòria de la consciència, mantenint la capacitat per a efectuar involuntàriament accions que després no es recorden.
g.
estat d'agregació
FÍS.
Estat d'un sistema material segons el grau de cohesió de les molècules que el formen.
h.
estat d'alerta
PSIC.
Estat de l'organisme causat per l'espera d'una situació imminent.
i.
estat del temps
METEOR.
Conjunt de circumstàncies que caracteritzen la situació atmosfèrica en un moment i en un lloc determinats.
j.
estat gravídic
Embaràs.
k.
estat hipnòtic
PAT.
Estat en el qual les experiències passades afloren a la consciència a partir del subconscient.
2.
a.
m.
Manera de ser d'un persona en l'orde social.
b.
m.
Manera de ser dels hòmens en tant que reunits en societat.
Estat salvatge. Estat civilitzat.
c.
estat civil
DRET
Condició jurídica de la persona que determina la seua capacitat d'obrar i li atribuïx drets i deures.
d.
prendre estat
Casar-se o professar en un orde religiós.
3.
a.
m. HIST.
Estament.
b.
m. pl. HIST.
A França i a Occitània, en l'antic règim, reunió dels estaments, corts.
c.
estats generals
HIST.
Durant la monarquia francesa, assemblea del tres estaments (noblesa, clero i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtindre subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.
4.
a.
m. POLÍT.
Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.
b.
m. POLÍT.
[en majúscula]
Aparell administratiu de la comunitat política estatal.
Les lleis de l'Estat.
c.
m. HIST.
Cada un dels territoris sotmesos a la jurisdicció d'un sobirà o d'un senyor jurisdiccional.
Els estats del duc de Gandia.
d.
colp d'estat
POLÍT.
Violació deliberada de les normes constitucionals per a detindre el poder.
e.
estat arxipelàgic
DRET
Estat constituït totalment per un o més d'un grup d'illes, o per part d'illes, per les aigües que les connecten i per altres elements naturals, les quals han estat considerades històricament com a entitat geogràfica, econòmica i política.
f.
estat major
MIL.
Cos d'oficials encarregats d'assessorar tècnicament els caps superiors de l'exèrcit, de distribuir les órdens i de vigilar el seu compliment.
g.
estat patrimonial
POLÍT.
Estat en què la sobirania no procedix de l'organització nacional, sinó de la persona física del sobirà, limitat només per les lleis morals i religioses.
h.
estat policia
POLÍT.
Estat que reconeix els drets civils dels individus però els nega els drets polítics.
i.
raons d'estat
POLÍT.
Consideracions per les quals un govern col·loca l'interés de l'estat per damunt dels principis ordinàriament admesos.
5.
a.
m.
Situació de caràcter excepcional, declarada oficialment, d'una col·lectivitat.
Estat d'excepció. Estat de guerra.
b.
estat d'alarma
DRET
Situació d'excepció decretada pel govern d'un Estat, el qual suspén determinades garanties i llibertats personals.
6.
a.
m.
Exposició, resum, consistent principalment en dades numèriques de la situació actual d'alguna cosa.
b.
estat de comptes
ECON.
Relació dels assentaments efectuats en un llibre comptable en un període determinat i amb indicació del saldo corresponent.
7.
causar estat
DRET
Ser definitiva, sense possibilitat de ser recorreguda, una resolució, especialment administrativa.
8.
fer estat
(d'una cosa)
Tindre per cert.