estranger -a
1.
a.
adj.
Que és d'un altre país.
b.
adj.
Que és altre que el nostre país.
Les nacions estrangeres.
2.
a.
m.
i
f.
Persona natural d'un altre país.
b.
m.
Conjunt de països altres que el nostre.
Viatjar per l'estranger. És a l'estranger.
c.
m.
i
f. DRET
Persona que no té nacionalitat de l'Estat en el qual residix.
3.
m.
i
f. HIST.
En dret medieval, estrany 4.