esventar (Diccionari)

esventar
1. a. v. tr. Escampar alguna cosa al vent. Volgué que esventàrem les seues cendres. Esventar el blat.
b. v. tr. [ fig. ] Esbombar.
2. a. v. pron. Sofrir l'acció del vent.
b. v. pron. Dessecar-se, ressecar-se, per l'acció de l'aire i la falta de mullena.
3. v. pron. Esventegar-se.
4. a. v. pron. CONSTR. Esquerdar-se un material per l'acció d'agents estranys.
b. v. pron. TECNOL. Torçar-se una planxa metàl·lica formant bots i basses.

esventar (Traducció Valencià-Castellà)

esventar v. tr. airear.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb esventar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
esventar






Participi
esventat
esventada
esventats
esventades



Gerundi
esventant






INDICATIU
Present
(jo) esvente
(tu) esventes
(ell/ella/vosté) esventa
(nosaltres) esventem
(vosaltres) esventeu
(ells/elles/vostés) esventen

Perfet
(jo) he esventat
(tu) has esventat
(ell/ella/vosté) ha esventat
(nosaltres) hem esventat
(vosaltres) heu esventat
(ells/elles/vostés) han esventat

Passat simple
(jo) esventí
(tu) esventares
(ell/ella/vosté) esventà
(nosaltres) esventàrem
(vosaltres) esventàreu
(ells/elles/vostés) esventaren

Passat perifràstic
(jo) vaig esventar
(tu) vas (o vares) esventar
(ell/ella/vosté) va esventar
(nosaltres) vam (o vàrem) esventar
(vosaltres) vau (o vàreu) esventar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) esventar

Imperfet
(jo) esventava
(tu) esventaves
(ell/ella/vosté) esventava
(nosaltres) esventàvem
(vosaltres) esventàveu
(ells/elles/vostés) esventaven

Plusquamperfet
(jo) havia esventat
(tu) havies esventat
(ell/ella/vosté) havia esventat
(nosaltres) havíem esventat
(vosaltres) havíeu esventat
(ells/elles/vostés) havien esventat

Passat anterior
(jo) haguí esventat
(tu) hagueres esventat
(ell/ella/vosté) hagué esventat
(nosaltres) haguérem esventat
(vosaltres) haguéreu esventat
(ells/elles/vostés) hagueren esventat

Futur
(jo) esventaré
(tu) esventaràs
(ell/ella/vosté) esventarà
(nosaltres) esventarem
(vosaltres) esventareu
(ells/elles/vostés) esventaran

Futur perfet
(jo) hauré esventat
(tu) hauràs esventat
(ell/ella/vosté) haurà esventat
(nosaltres) haurem esventat
(vosaltres) haureu esventat
(ells/elles/vostés) hauran esventat

Condicional
(jo) esventaria
(tu) esventaries
(ell/ella/vosté) esventaria
(nosaltres) esventaríem
(vosaltres) esventaríeu
(ells/elles/vostés) esventarien

Condicional perfet
(jo) hauria esventat
(tu) hauries esventat
(ell/ella/vosté) hauria esventat
(nosaltres) hauríem esventat
(vosaltres) hauríeu esventat
(ells/elles/vostés) haurien esventat

SUBJUNTIU
Present
(jo) esvente
(tu) esventes
(ell/ella/vosté) esvente
(nosaltres) esventem
(vosaltres) esventeu
(ells/elles/vostés) esventen

Perfet
(jo) haja esventat
(tu) hages esventat
(ell/ella/vosté) haja esventat
(nosaltres) hàgem esventat
(vosaltres) hàgeu esventat
(ells/elles/vostés) hagen esventat

Imperfet
(jo) esventara
(tu) esventares
(ell/ella/vosté) esventara
(nosaltres) esventàrem
(vosaltres) esventàreu
(ells/elles/vostés) esventaren

Plusquamperfet
(jo) haguera esventat
(tu) hagueres esventat
(ell/ella/vosté) haguera esventat
(nosaltres) haguérem esventat
(vosaltres) haguéreu esventat
(ells/elles/vostés) hagueren esventat

IMPERATIU
Present

esventa (tu)
esvente (ell/ella/vosté)
esventem (nosaltres)
esventeu (vosaltres)
esventen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar