exhalar
1.
a.
v. tr.
Desprendre, emetre, expel·lir, un gas, una olor, etc.
b.
v. pron.
Del cadàver s'exhalava una fetor insuportable. Els miasmes que s'exhalen de la llacuna.
2.
a.
v. tr.
[
p. ext.
]
Exhalar un sospir, un crit.
b.
exhalar l'últim
(o
el darrer
)
sospir
(o
exhalar l'ànima
, o
l'esperit
, o
la vida
, etc.)
Morir.
3.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Els seus ulls exhalen serenor.
b.
v. pron.
[
fig.
]
S'exhalava d'ella una aura d'innocència.
4.
a.
v. tr.
[
fig.
]
Esplaiar, donar expansió a un sentiment.
Exhalava la seua tristesa plorant.
b.
v. pron.
[
fig.
]
La bilis acumulada s'exhalà de colp en paraules agres.