v. tr. Sotmetre (un funcionari, un empleat, etc.) a expedient. Expedientaren el treballador per denunciar les precàries condicions laborals a l'empresa.
expedientar (Traducció Valencià-Castellà)
expedientarv. tr. expedientar.
expedientar (Traducció Castellà-Valencià)
expedientarv. tr. expedientar.
Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb expedientar (Verb Valencià)
(jo) he expedientat (tu) has expedientat (ell/ella/vosté) ha expedientat (nosaltres) hem expedientat (vosaltres) heu expedientat (ells/elles/vostés) han expedientat
(jo) vaig expedientar (tu) vas (o vares) expedientar (ell/ella/vosté) va expedientar (nosaltres) vam (o vàrem) expedientar (vosaltres) vau (o vàreu) expedientar (ells/elles/vostés) van (o vàren) expedientar
(yo) he expedientado (tu) has expedientado (el/ella/Ud.) ha expedientado (nosotros) hemos expedientado (vosotros) habéis expedientado (ellos/ellas/Uds.) han expedientado