expel·lir (Diccionari)

expel·lir
v. tr. Llançar fora. Expel·lir aire amb força.

expel·lir (Traducció Valencià-Castellà)

expel·lir v. tr. expeler.

Primera persona singular Infinitiu Formes Impersonals del verb expel·lir (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
expel·lir






Participi
expel·lit
expel·lida
expel·lits
expel·lides



Gerundi
expel·lint






INDICATIU
Present
(jo) expel·lisc
(tu) expel·leixes (o expel·lixes)
(ell/ella/vosté) expel·leix (o expel·lix)
(nosaltres) expel·lim
(vosaltres) expel·liu
(ells/elles/vostés) expel·leixen (o expel·lixen)

Perfet
(jo) he expel·lit
(tu) has expel·lit
(ell/ella/vosté) ha expel·lit
(nosaltres) hem expel·lit
(vosaltres) heu expel·lit
(ells/elles/vostés) han expel·lit

Passat simple
(jo) expel·lí
(tu) expel·lires
(ell/ella/vosté) expel·lí
(nosaltres) expel·lírem
(vosaltres) expel·líreu
(ells/elles/vostés) expel·liren

Passat perifràstic
(jo) vaig expel·lir
(tu) vas (o vares) expel·lir
(ell/ella/vosté) va expel·lir
(nosaltres) vam (o vàrem) expel·lir
(vosaltres) vau (o vàreu) expel·lir
(ells/elles/vostés) van (o vàren) expel·lir

Imperfet
(jo) expel·lia
(tu) expel·lies
(ell/ella/vosté) expel·lia
(nosaltres) expel·líem
(vosaltres) expel·líeu
(ells/elles/vostés) expel·lien

Plusquamperfet
(jo) havia expel·lit
(tu) havies expel·lit
(ell/ella/vosté) havia expel·lit
(nosaltres) havíem expel·lit
(vosaltres) havíeu expel·lit
(ells/elles/vostés) havien expel·lit

Passat anterior
(jo) haguí expel·lit
(tu) hagueres expel·lit
(ell/ella/vosté) hagué expel·lit
(nosaltres) haguérem expel·lit
(vosaltres) haguéreu expel·lit
(ells/elles/vostés) hagueren expel·lit

Futur
(jo) expel·liré
(tu) expel·liràs
(ell/ella/vosté) expel·lirà
(nosaltres) expel·lirem
(vosaltres) expel·lireu
(ells/elles/vostés) expel·liran

Futur perfet
(jo) hauré expel·lit
(tu) hauràs expel·lit
(ell/ella/vosté) haurà expel·lit
(nosaltres) haurem expel·lit
(vosaltres) haureu expel·lit
(ells/elles/vostés) hauran expel·lit

Condicional
(jo) expel·liria
(tu) expel·liries
(ell/ella/vosté) expel·liria
(nosaltres) expel·liríem
(vosaltres) expel·liríeu
(ells/elles/vostés) expel·lirien

Condicional perfet
(jo) hauria expel·lit
(tu) hauries expel·lit
(ell/ella/vosté) hauria expel·lit
(nosaltres) hauríem expel·lit
(vosaltres) hauríeu expel·lit
(ells/elles/vostés) haurien expel·lit

SUBJUNTIU
Present
(jo) expel·lisca
(tu) expel·lisques
(ell/ella/vosté) expel·lisca
(nosaltres) expel·lim
(vosaltres) expel·liu
(ells/elles/vostés) expel·lisquen

Perfet
(jo) haja expel·lit
(tu) hages expel·lit
(ell/ella/vosté) haja expel·lit
(nosaltres) hàgem expel·lit
(vosaltres) hàgeu expel·lit
(ells/elles/vostés) hagen expel·lit

Imperfet
(jo) expel·lira
(tu) expel·lires
(ell/ella/vosté) expel·lira
(nosaltres) expel·lírem
(vosaltres) expel·líreu
(ells/elles/vostés) expel·liren

Plusquamperfet
(jo) haguera expel·lit
(tu) hagueres expel·lit
(ell/ella/vosté) haguera expel·lit
(nosaltres) haguérem expel·lit
(vosaltres) haguéreu expel·lit
(ells/elles/vostés) hagueren expel·lit

IMPERATIU
Present

expel·leix (o expel·lix) (tu)
expel·lisca (ell/ella/vosté)
expel·lim (nosaltres)
expel·liu (vosaltres)
expel·lisquen (ells/elles/vostés)

Et pot interessar