exterior
1.
a.
adj.
Situat fora d'un cos.
Una causa exterior.
b.
m.
Porció d'espai que comença on un cos termina.
Ací no ens arriben els sorolls de l'exterior.
2.
a.
adj.
Es diu de la política, el comerç, etc., d'un país amb els països estrangers.
b.
m.
Estranger, conjunt d'estats altres que el propi.
Notícies de l'exterior.
3.
a.
adj.
Situat en la part d'un cos que mira cap a fora, visible des de fora.
La capa exterior d'un terreny. La roba exterior.
b.
adj.
[
fig.
]
Una religiositat exterior.
c.
m.
Part d'un cos que mira enfora.
L'exterior d'un edifici.
d.
adj.
i
m.
Que té balcons o finestres que donen a un espai obert, com un carrer, una plaça, etc.
En esta casa lloguen dos exteriors i un interior.
e.
m.
[
esp.
]
Aspecte, manera d'anar, etc., d'una persona.
Té l'exterior d'un home de bé.
f.
a l'exterior
A la part de fora.
L'eixida de gasos dóna a l'exterior de l'edifici.