extrem -a
1.
a.
adj.
Que en una direcció o successió donada està al final del tot.
L'Extrem Orient. L'extrem meridional d'Àfrica. Està en l'extrem del pont. Els extrems dels dits.
b.
m. ESPORT
En el futbol i altres esports d'equip, jugador de la línia davantera que practica l'acció atacant per les zones laterals del camp de joc.
c.
extrema dreta
(o
extrema esquerra
)
POLÍT.
Tendència radical extremada dins d'una línia política de dreta o d'esquerra, respectivament.
2.
a.
adj.
i
m.
[
fig.
]
Que ateny el grau més alt o un grau molt alt, que excedix al màxim o fortament allò que és mesurat, ordinari, etc.
L'extrema gravetat de la situació. Una ignorància extrema. Un cas extrem. Una opinió extrema.
b.
adj.
[
fig.
i
esp.
]
Dit d'un mitjà enormement irregular o atzarós, al qual no es recorre sinó com a última opció.
Remeis extrems.
c.
en extrem
Extremadament.
d.
fins a l'extrem
Al més possible.
e.
portar a l'extrem
(o
a l'últim
, o
a l'últim extrem
)
Portar a ultrança.
3.
a.
adj.
i
m.
Cada un dels dos punts, moments, graus, estats, etc., d'una cosa més distants l'un de l'altre.
Van recórrer la costa d'extrem a extrem.
b.
adj.
i
m. MAT.
En matemàtiques, punt d'una funció on hi ha un màxim i un mínim.
c.
anar d'extrem a extrem
(o
passar
, o
anar
,
d'un extrem a l'altre
)
Passar bruscament d'una actitud, una opinió, etc., a la contrària.
d.
els extrems es toquen
Expressió per a indicar que les coses oposades tenen sovint alguna semblança, sobretot quant als efectes.