facultatiu -iva
1.
a.
adj.
Relatiu o pertanyent a la facultat d'algú.
b.
adj.
Que depén de la facultat d'algú, no obligatori, potestatiu.
Aplicació facultativa d'una regla.
c.
adj.
Es diu de l'examen practicat per una persona facultada tècnicament o legalment.
2.
a.
m.
i
f.
Persona que professa alguna facultat, que té títol legal per a exercir una professió científica o tècnica.
b.
m.
i
f.
[
esp.
]
Metge.