fals -a
1.
a.
adj.
Que no és verdader, que per error o per engany no correspon a la veritat, contrari a la veritat.
Un argument fals. Un testimoniatge fals.
b.
fals testimoni
DRET
Delicte consistent a violar el deure de veracitat que han d'observar els testimonis i els perits en les seues declaracions davant dels jutges o els tribunals.
2.
a.
adj.
Que és fingit, simulat, o preparat per a enganyar, no autèntic.
Un testament fals. Una falsa amistat. Un somriure fals. Un manuscrit fals. Una falsa promesa. Perles falses.
b.
adj.
Expressa que un nom s'aplica a una cosa per analogia, per semblança amb aquella que designa pròpiament.
Falses membranes. Falses costelles.
c.
adj.
i
m.
i
f.
Que diu o fa coses enganyoses, que afecta sentiments, qualitats, etc., que no té en realitat.
Este home és un fals.
d.
adj.
[
p. ext.
]
Un somriure fals.
e.
falsa alarma
Alarma causada per un perill inexistent.
3.
a.
adj.
Que no és exacte o correcte, que no té la direcció adequada, etc.
Un càlcul fals. Una falsa maniobra.
b.
adj.
Insegur, que no té solidesa o estabilitat.
Fals equilibri.
c.
posició falsa
Posició equívoca o compromesa.
4.
en fals
No conformement a la veritat o a la realitat, tractant d'enganyar.
Jurar en fals.
5.
en fals
Fallant allò que es vol tocar o atényer, d'una manera poc sòlida o poc estable, etc.
Posar un peu en fals. Fer un comentari en fals.