falta (Diccionari)

falta
1. a. f. Absència o privació d'alguna cosa, especialment d'una cosa necessària o útil. No hem acabat l'examen per falta de temps. Ací hi ha una falta d'enteniment. Tot això és falta de faena.
b. f. Absència d'una persona indispensable, estimada, etc. Nota la falta de l'estimada.
c. a falta de Faltant, no tenint. A falta de vi beurem aigua.
d. fer falta Caldre, ser necessari. Ens fa falta una bona subvenció. Em fas falta.
e. sense (o sens ) falta Indefectiblement. Et telefonaré sense falta.
2. f. Absència de la menstruació, generalment durant l'embaràs.
3. a. f. Infracció o incompliment d'un deure, d'una norma o d'una obligació. Una falta de responsabilitat. Una falta d'ortografia. Has comés una falta contra el reglament del joc. Una falta d'assistència.
b. caure en falta Cometre una falta.
c. posar falta (a algú) Consignar la no-assistència a un lloc, especialment a classe, d'algú que té el deure d'assistir-hi. El professor ha passat llista i t'ha posat falta.
4. f. DRET Infracció voluntària de la llei penada amb una sanció lleu.
5. f. ESPORT Infracció del reglament d'un esport determinat.

falta (Traducció Valencià-Castellà)

falta f. 1. carencia, falta, manquedad. Falta d'estudis. ® Carencia de estudios.
2. a falta de a falta de.
3. caure en falta caer (uno) en falta.
4. fer falta hacer falta.
5. posar falta poner falta.
6. sense (o sens ) falta sin falta.

falta (Traducció Castellà-Valencià)

falta f. 1. falta, manca.
2. a falta de a falta de.
3. a falta de pan buenas son tortas qui no té tall rosega els ossos.
4. caer (uno) en falta caure en falta.
5. coger en falta agarrar en una falta.
6. cometer una falta cometre una falta.
7. echar en falta trobar (o notar ) a faltar.
8. falta técnica falta tècnica.
9. hacer caer en falta a alguien fer caure algú en una falta.
10. hacer falta fer falta, fer fretura, haver de menester (o haver menester ).
11. incurrir en falta incórrer en una falta.
12. lanzar una falta sacar una falta.
13. poner falta posar falta.
14. por falta de pago per falta de pagament.
15. sin falta sense (o sens ) falla, sense (o sens ) falta.

Segona persona singular Present Imperatiu del verb faltar (Verb Valencià)

FORMES IMPERSONALS
Infinitiu
faltar






Participi
faltat
faltada
faltats
faltades



Gerundi
faltant






INDICATIU
Present
(jo) falte
(tu) faltes
(ell/ella/vosté) falta
(nosaltres) faltem
(vosaltres) falteu
(ells/elles/vostés) falten

Perfet
(jo) he faltat
(tu) has faltat
(ell/ella/vosté) ha faltat
(nosaltres) hem faltat
(vosaltres) heu faltat
(ells/elles/vostés) han faltat

Passat simple
(jo) faltí
(tu) faltares
(ell/ella/vosté) faltà
(nosaltres) faltàrem
(vosaltres) faltàreu
(ells/elles/vostés) faltaren

Passat perifràstic
(jo) vaig faltar
(tu) vas (o vares) faltar
(ell/ella/vosté) va faltar
(nosaltres) vam (o vàrem) faltar
(vosaltres) vau (o vàreu) faltar
(ells/elles/vostés) van (o vàren) faltar

Imperfet
(jo) faltava
(tu) faltaves
(ell/ella/vosté) faltava
(nosaltres) faltàvem
(vosaltres) faltàveu
(ells/elles/vostés) faltaven

Plusquamperfet
(jo) havia faltat
(tu) havies faltat
(ell/ella/vosté) havia faltat
(nosaltres) havíem faltat
(vosaltres) havíeu faltat
(ells/elles/vostés) havien faltat

Passat anterior
(jo) haguí faltat
(tu) hagueres faltat
(ell/ella/vosté) hagué faltat
(nosaltres) haguérem faltat
(vosaltres) haguéreu faltat
(ells/elles/vostés) hagueren faltat

Futur
(jo) faltaré
(tu) faltaràs
(ell/ella/vosté) faltarà
(nosaltres) faltarem
(vosaltres) faltareu
(ells/elles/vostés) faltaran

Futur perfet
(jo) hauré faltat
(tu) hauràs faltat
(ell/ella/vosté) haurà faltat
(nosaltres) haurem faltat
(vosaltres) haureu faltat
(ells/elles/vostés) hauran faltat

Condicional
(jo) faltaria
(tu) faltaries
(ell/ella/vosté) faltaria
(nosaltres) faltaríem
(vosaltres) faltaríeu
(ells/elles/vostés) faltarien

Condicional perfet
(jo) hauria faltat
(tu) hauries faltat
(ell/ella/vosté) hauria faltat
(nosaltres) hauríem faltat
(vosaltres) hauríeu faltat
(ells/elles/vostés) haurien faltat

SUBJUNTIU
Present
(jo) falte
(tu) faltes
(ell/ella/vosté) falte
(nosaltres) faltem
(vosaltres) falteu
(ells/elles/vostés) falten

Perfet
(jo) haja faltat
(tu) hages faltat
(ell/ella/vosté) haja faltat
(nosaltres) hàgem faltat
(vosaltres) hàgeu faltat
(ells/elles/vostés) hagen faltat

Imperfet
(jo) faltara
(tu) faltares
(ell/ella/vosté) faltara
(nosaltres) faltàrem
(vosaltres) faltàreu
(ells/elles/vostés) faltaren

Plusquamperfet
(jo) haguera faltat
(tu) hagueres faltat
(ell/ella/vosté) haguera faltat
(nosaltres) haguérem faltat
(vosaltres) haguéreu faltat
(ells/elles/vostés) hagueren faltat

IMPERATIU
Present

falta (tu)
falte (ell/ella/vosté)
faltem (nosaltres)
falteu (vosaltres)
falten (ells/elles/vostés)

Tercera persona singular Presente Indicativo del verb faltar (Verb Castellà)

FORMAS IMPERSONALES
Infinitivo
faltar






Participio
faltado
faltada
faltados
faltadas



Gerundio
faltando






INDICATIVO
Presente
(yo) falto
(tu) faltas
(el/ella/Ud.) falta
(nosotros) faltamos
(vosotros) faltáis
(ellos/ellas/Uds.) faltan

Pretérito perfecto simple
(yo) falté
(tu) faltaste
(el/ella/Ud.) faltó
(nosotros) faltamos
(vosotros) faltasteis
(ellos/ellas/Uds.) faltaron

Pretérito perfecto compuesto
(yo) he faltado
(tu) has faltado
(el/ella/Ud.) ha faltado
(nosotros) hemos faltado
(vosotros) habéis faltado
(ellos/ellas/Uds.) han faltado

Pretérito imperfecto
(yo) faltaba
(tu) faltabas
(el/ella/Ud.) faltaba
(nosotros) faltábamos
(vosotros) faltabais
(ellos/ellas/Uds.) faltaban

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) había faltado
(tu) habías faltado
(el/ella/Ud.) había faltado
(nosotros) habíamos faltado
(vosotros) habíais faltado
(ellos/ellas/Uds.) habían faltado

Pretérito anterior
(yo) hube faltado
(tu) hubiste faltado
(el/ella/Ud.) hubo faltado
(nosotros) hubimos faltado
(vosotros) hubisteis faltado
(ellos/ellas/Uds.) hubieron faltado

Futuro simple
(yo) faltaré
(tu) faltarás
(el/ella/Ud.) faltará
(nosotros) faltaremos
(vosotros) faltaréis
(ellos/ellas/Uds.) faltarán

Futuro compuesto
(yo) habré faltado
(tu) habrás faltado
(el/ella/Ud.) habrá faltado
(nosotros) habremos faltado
(vosotros) habréis faltado
(ellos/ellas/Uds.) habrán faltado

Condicional simple
(yo) faltaría
(tu) faltarías
(el/ella/Ud.) faltaría
(nosotros) faltaríamos
(vosotros) faltaríais
(ellos/ellas/Uds.) faltarían

Condicional compuesto
(yo) habría faltado
(tu) habrías faltado
(el/ella/Ud.) habría faltado
(nosotros) habríamos faltado
(vosotros) habríais faltado
(ellos/ellas/Uds.) habrían faltado

SUBJUNTIVO
Presente
(yo) falte
(tu) faltes
(el/ella/Ud.) falte
(nosotros) faltemos
(vosotros) faltéis
(ellos/ellas/Uds.) falten

Pretérito perfecto compuesto
(yo) haya faltado
(tu) hayas faltado
(el/ella/Ud.) haya faltado
(nosotros) hayamos faltado
(vosotros) hayáis faltado
(ellos/ellas/Uds.) hayan faltado

Pretérito imperfecto I
(yo) faltara
(tu) faltaras
(el/ella/Ud.) faltara
(nosotros) faltáramos
(vosotros) faltarais
(ellos/ellas/Uds.) faltaran

Pretérito imperfecto II
(yo) faltase
(tu) faltases
(el/ella/Ud.) faltase
(nosotros) faltásemos
(vosotros) faltaseis
(ellos/ellas/Uds.) faltasen

Pretérito pluscuamperfecto
(yo) hubiera faltado
(tu) hubieras faltado
(el/ella/Ud.) hubiera faltado
(nosotros) hubiéramos faltado
(vosotros) hubierais faltado
(ellos/ellas/Uds.) hubieran faltado

Futuro simple
(yo) faltare
(tu) faltares
(el/ella/Ud.) faltare
(nosotros) faltáremos
(vosotros) faltareis
(ellos/ellas/Uds.) faltaren

Futuro compuesto
(yo) hubiere faltado
(tu) hubieres faltado
(el/ella/Ud.) hubiere faltado
(nosotros) hubiéremos faltado
(vosotros) hubiereis faltado
(ellos/ellas/Uds.) hubieren faltado

IMPERATIVO
Presente


falte (el/ella/Ud.)
faltemos (nosotros)
faltad (vosotros)
falten (ellos/ellas/Uds.)

Et pot interessar