faltar
1.
a.
v. intr.
Tindre falta d'alguna cosa.
Li falta una mà, un peu. Li falta bon gust. Li falta alegria. Al llibre, li falta una pàgina. Falta un cap en l'organització. Falten cent metres per a la gasolinera. Falten dos dies per al meu aniversari.
b.
v. intr.
Cessar, algú o alguna cosa, de fer el seu servici.
Li han faltat la vista, les forces. Li ha faltat el cor.
c.
v. intr.
[
esp.
]
Deixar d'assistir a un lloc on s'ha d'assistir obligatòriament.
Faltar a classe. Faltar a una reunió.
d.
v. intr.
[
esp.
]
Ser, algú, absent pel fet d'haver-se mort.
Fa tres anys que va faltar son pare.
e.
falta gent!
Expressió que es posposa a frases exclamatives indicadores de direcció cap a un lloc per intensificar-les.
A dinar falta gent!
f.
faltar-ne
(o
faltar-se'n
, o
faltar-se-n'hi
)
Estar a punt de.
No ho he aconseguit encara, però poc me n'hi falta.
g.
només faltaria
No caldria sinó.
h.
sense faltar-hi res
Complet.
i.
trobar
(o
notar
)
a faltar
Adonar-se que algú o alguna cosa que hauria de ser en un lloc no hi és.
La víctima del robatori només ha trobat a faltar unes arracades d'or.
j.
trobar
(o
notar
)
a faltar
Sentir la llunyania, la pèrdua, la desaparició, etc., d'algú o d'alguna cosa.
Fa molt de temps que se'n va anar, però encara el trobe a faltar.
2.
a.
v. intr.
Efectuar actes contraris a allò que s'esperava, a un deure, a una obligació, etc.
Faltar a la fe jurada, a la pròpia paraula, al deure.
b.
v. intr.
Ofendre, injuriar, no tindre el respecte degut.
Va faltar als seus subordinats.