fart (Diccionari)

fart -a
1. a. adj. Que ha menjat fins a no poder més. Està tan fart que no pot menjar-se ni una ametla.
b. adj. [ fig. ] Satisfet o cansat d'una cosa fins a sentir-ne fàstic. Estar algú fart de plaers, de divertiments. Ja n'estic fart, de tanta pregunta.
2. a. m. i f. Molt menjador, fartó. És un fart: només pensa a menjar.
b. fart d'olla Fartó 1.
3. m. Acció o efecte d'ingerir una quantitat d'aliment excessiva.
4. a. m. [ fig. ] Excés en qualsevol acció. Un fart de treballar, de riure. Un fart d'exemples.
b. fart de llenya Palissa 2 .
5. estar-ne més fart que Mahoma de la cansalada Estar molt fart (d'alguna cosa).

fart (Traducció Valencià-Castellà)

fart -a m. 1. harto -ta ( adj. ), atafea ( f. ), hartada ( f. ), ahíto, tragantón, tragón, tripada.
2. estar-ne més fart que Mahoma de la cansalada estar hasta la coronilla, estar hasta el moño.
3. fart de llenya zurra (o tunda ) de golpes (o azotes ).
4. fart d'olla

Et pot interessar