ferm -a
1.
a.
adj.
Que no cedix fàcilment a les forces exteriors, que no es mou ni vacil·la, ben subjecte.
Una construcció ferma. Una carn ferma.
b.
adj.
Que indica fermesa.
Parlar amb veu ferma.
c.
adj.
[
fig.
]
Que manté les seues idees, actituds, propòsits, etc.
Una persona de conviccions fermes.
d.
adj.
Que atrau, especialment per les seues qualitats
.
És una xica molt ferma. Quin cotxe més ferm!
e.
adj. DRET
Es diu del tracte establit amb seguretat i força legal, de la sentència o resolució judicial contra la qual no es pot recórrer.
f.
fer ferm
Subjectar sòlidament una corda, una peça, etc.
g.
terra ferma
Terra d'extensió considerable, continental.
2.
a.
adj.
[usat adverbialment]
Tindre's ferm, aguantar-se ferm.
b.
adj.
Molt.
Hem estudiat ferm i s'ha notat a final de curs.
c.
de ferm
Intensament.
El va entrenar de ferm.
d.
en ferm
Amb caràcter definitiu.
Un acord en ferm. Una proposta en ferm.
e.
ferms!
MIL.
Veu de comandament donada a un subordinat perquè es quadre.
3.
m.
Part d'una corba, una peça, etc., on es fa ferma.