fi
1
fina
1.
a.
adj.
[
ant.
]
Extrem o extremat, que arriba fins al límit.
b.
fina amor
[
ant.
]
Amor extrema.
c.
per fina força
[
ant.
]
Per força extrema, irresistible.
2.
a.
adj.
Extremament dividit en partícules.
Han dut dos camions d'arena fina.
b.
adj.
Extremament prim, que té molt poca grossària.
Cosir amb un fil ben fi.
c.
adj.
Prim, esvelt, agraciat.
Faccions fines. Quina xica més fina! Mans fines per a tocar el piano.
d.
adj.
Molt llis o suau.
Pell fina. Veu fina.
3.
a.
adj.
D'una puresa extrema.
Or fi. Plata fina.
b.
adj.
D'excel·lent qualitat, triadíssim.
Perles fines.
c.
adj.
Elaborat amb una cura extrema.
Oli fi. Cristalleria fina.
d.
adj.
Conforme al bon gust, distingit, elegant.
Els anglesos tradicionals són de maneres fines.
4.
a.
adj.
Just, exacte, d'una gran precisió.
Una bruíxola fina. Un càlcul fi.
b.
adj.
[
p. ext.
]
Ser fi d'orella.
c.
adj.
[
p. ext.
]
Un humor fi.
d.
adj.
Perspicaç, sagaç, hàbil.
És un diplomàtic molt fi.
e.
adj.
[
iròn.
]
Que excel·lix pel seu aspecte, les seues maneres, els seus gusts, etc.
f.
anar fi
Funcionar bé una cosa.
g.
estar
(o
anar
)
fi
Estar, trobar-se, bé.
5.
adj.
Que excel·lix pel seu aspecte, les seues maneres, els seus gusts, etc.
Gent fina.