foc
1.
a.
m.
Despreniment de calor i de llum produït per la combustió d'un cos.
b.
m.
Cos en estat de combustió
c.
m.
[
p. ext.
]
Conjunt de trossos de llenya, de carbó, etc., disposats per a cremar.
El foc ja està a punt d'encendre.
d.
m.
Foguera.
Els focs de Sant Joan.
e.
m.
Incendi.
Hi ha foc en la muntanya.
f.
m.
Llar 1.
Séiem tots al voltant del foc escoltant les rondalles del pastor.
g.
m.
[
p. ext.
]
Fogar
1
1.
Un forn de tres focs.
h.
m.
[
fig.
]
Ardor de l'ànima, de les passions, d'una disputa, etc.
El foc de la joventut fa fer proeses.
i.
a foc lent
(o
viu
)
Amb poc (o molt) de foc.
La verdura s'ha de coure a foc viu, però el rostit a foc lent.
j.
com un foc
Molt calent.
k.
com un foc
Molt car.
l.
donar foc
(a algú)
Facilitar-li mitjans per a encendre un cigarret.
m.
encendre
(o
posar
)
foc
Provocar o causar discòrdies, desavinences, rancor, etc.
Sempre ha d'encendre foc allà on hi ha pau i harmonia!
n.
encendre
(
pegar
,
o
botar
,
o
calar
)
foc
Incendiar.
o.
fer foc
Disposar trossos de llenya, de carbó, etc., per a cremar-los.
Tu fes foc i jo couré la carn.
p.
fer foc nou
Recomençar una cosa que es considera que s'havia començat malament.
q.
foc a terra
Llar.
r.
foc de copes
Foc que avança per les copes d'arbres o d'arbusts.
s.
foc de sòl
Foc que crema la matèria orgànica del sòl, com la torba, i sovint també la fullaraca i la vegetació baixa.
t.
foc de superfície
Foc que crema els matolls, les llenyes mortes i la fullaraca.
u.
foc d'encenalls
Sentiment, passió, etc., viu, però de poca duració.
v.
foc etern
Infern.
w.
foc follet
Flama erràtica que es produïx arran de terra, en els cementeris, per la combustió dels gasos produïts per les substàncies orgàniques en descomposició.
x.
foc nou
LITÚRGIA
Foc que s'encén, tradicionalment amb pedra foguera, la nit de Pasqua i amb el qual és encés el ciri pasqual.
y.
foc!
Exclamació d'alarma que es fa per a denunciar un incendi.
z.
haver-n'hi
(d'una cosa)
més que un foc no en cremaria
Haver-n'hi en gran abundància, especialment de coses perjudicials, molestes, etc.
aa.
jugar amb foc
Exposar-se imprudentment al perill.
ab.
parlar foc i flama
(d'algú)
Parlar-ne molt malament.
ac.
pegar
(o
botar
, o
calar
)
foc
(a un objecte)
Fer que creme.
ad.
posar
(o
tirar
)
llenya al foc
(o
atiar el foc
)
Fer augmentar les discòrdies, afegir motius de baralla, de dissensió, etc., excitar les passions.
ae.
posar les mans al foc
Expressió usada en sentit de probabilitat per a manifestar la certesa, la garantia, la seguretat, etc., que es té d'alguna cosa.
Posaria les mans al foc i no em cremaria. Ell ho diu, però jo no posaria les mans al foc.
af.
tirar el barret
(o
la gorra
)
al foc
Descoratjar-se, deixar córrer alguna empresa, etc., a causa d'una contrarietat.
Tot li ix tan de revés, que n'hi hauria per a tirar el barret al foc.
ag.
tocar a foc
Fer sonar un instrument d'alarma per a avisar que hi ha un incendi.
ah.
traure foc pels queixals
Manifestar una gran indignació, irritació.
2.
a.
m.
[
ant.
]
Llar 2.
Esta població té cent focs.
b.
m. HIST.
Casa o habitatge sotmés a la imposició del fogatge.
3.
a.
m. MIL.
Descàrrega d'una arma de foc
.
b.
alto el foc!
MIL.
Veu amb què es comanda parar el foc.
c.
apagar el foc
(de l'enemic)
MIL.
Inutilitzar l'artilleria enemiga.
d.
entrar en foc
MIL.
Entrar en combat amb armes de foc.
e.
estar
(o
trobar-se
, o
restar
, etc.)
entre dos focs
MIL.
Estar enmig de dos atacants.
f.
estar
(o
trobar-se
, o
restar
, etc.)
entre dos focs
MIL.
Estar en una situació conflictiva, entre dos perills, dos adversaris, etc.
g.
fer foc
MIL.
Disparar una arma de foc.
h.
foc a discreció
MIL.
Foc no sotmés a cap ritme
.
i.
foc granejat
MIL.
Foc molt ràpid.
j.
foc real
MIL.
Foc fet amb munició real.
k.
foc!
MIL.
Veu amb què es comanda fer foc.
l.
pla de focs
MIL.
Conjunt de disposicions adoptades per una unitat de combat per a aconseguir el màxim rendiment.
4.
a.
m. PAT.
Nom genèric i popular de moltes malalties, especialment de les erupcions.
b.
foc de Sant Antoni
(o
foc de Sant Marçal
, o
foc volatge
)
PAT.
Malaltia infecciosa que es caracteritza per una erupció vesicular, localitzada en la pell o en les mucoses, tot al llarg del territori d'innervació d'un nervi sensitiu, espinal o cranial.
c.
foc volant
(o
salvatge
)
[
ant.
]
PAT.
Foc de Sant Antoni.
5.
a.
m. pl. PIR.
Focs artificials.
b.
foc grec
PIR.
Substància inflamable composta probablement de salnitre, fòsfor i calç viva, la qual feia que cremara espontàniament en contacte amb l'aigua.
c.
focs artificials
(o
d'artifici
)
PIR.
Composicions pirotècniques d'efectes lluminosos i sonors, a base de coets i altres artificis de pólvora, que s'engeguen a l'aire, en general com a diversió, seguint una successió determinada per a obtindre la màxima espectacularitat.
d.
focs artificiosos
(o
grecs
, o
voladors
)
[
ant.
]
PIR.
Focs artificials.
6.
foc de Sant Elm
METEOR.
Meteor igni que s'observa a vegades en els extrems d'objectes punxeguts en nits de tempestat.
7.
foc encreuat
TER.
Aplicació del tractament radioteràpic de manera que hi haja diferents punts de la pell per a disminuir el risc de cremar-la.
8.
teoria del foc
central
GEOL.
Teoria, elaborada per a explicar els fenòmens volcànics, segons la qual el centre de la terra està format per materials en estat de fusió, que ixen a l'exterior a través de la crosta terrestre.