fort
1
-a
1.
a.
adj.
Que té una gran potència per a obrar o resistir físicament o moralment.
Els bous són forts. Esta cola és ben forta.
b.
adj.
[
p. ext.
]
Tindre una constitució forta. Una voluntat forta.
c.
adj.
[
p. ext.
]
Que té poderosos mitjans.
És l'home fort del partit. Este equip és un fort rival.
d.
anar
(o
ser
)
fort
(en alguna cosa)
Ser-hi molt entés, excel·lir-hi.
e.
picar fort
Tractar durament un assumpte.
f.
picar fort
Ser car.
2.
a.
adj.
Capaç de fer un gran efecte, una profunda impressió.
Un argument fort. Una discussió forta.
b.
adj.
Que ateny un alt grau d'intensitat o de concentració.
Un licor fort. Un desig fort.
c.
interj.
Expressió amb què s'aprova el castic infligit a algú, el sofriment d'algú, etc.
Fort!
d.
paraules fortes
Paraules grosseres o violentes, ofensives.
3.
a.
adj.
Capaç de resistir molt a una pressió externa, a una tracció, un desgast, etc.
Una corda forta. Mobles forts.
b.
adj. CONSTR./MIL.
Fortificat.
c.
fer-se fort
(en un lloc)
Establir-se fermament en un lloc posant-se en condicions de defendre's.
d.
fer-se fort
(en una actitud, una opinió, etc.)
Entossudir-s'hi, mantindre-la a ultrança.
4.
a.
adj.
[
ant.
]
NUMISM.
Es diu de la moneda que excedia la llei o el pes.
b.
adj.
[
ant.
]
NUMISM.
Es diu de la moneda de bona qualitat o millor aliatge.
c.
adj.
[
ant.
]
NUMISM.
Es diu del ral de plata castellà.