front (Diccionari)

front
1. a. m. ANAT. Part superior de la cara, des de les arcades supraorbitals fins on comença la volta del crani.
b. abaixar (o acalar ) el front Humiliar-se, declarar-se vençut o culpable, etc.
c. amb el front (ben) alt Amb el cap alt, sense avergonyir-se.
d. anar carregat de front [ pop. ] Ser, un marit, enganyat per la seua muller.
2. a. m. Part anterior d'un edifici, d'una construcció o d'un objecte material qualsevol.
b. m. Part d'una muralla compresa entre dos bastions veïns.
c. m. MIL. Primera fila de la tropa formada o acampada.
d. m. MIL. Espai en ample ocupat per una porció de tropa o un exèrcit.
e. m. MIL. Extensió de terreny on es combat.
f. al front ( de ) Encapçalant un grup o acció.
g. al front ( de ) Al lloc més pròxim a l'enemic, en la guerra.
h. de front Del costat del front. L'exèrcit enemic ens venia de front. Marxaven de front.
i. fer front (a algú) Desafiar-lo, oposar-se, resistir a la seua autoritat.
j. fer un canvi de front Canviar bruscament d'opinió, de partit.
3. m. METEOR. Superfície teòrica que separa dos masses d'aire de característiques diferents, especialment en temperatura i humitat.
4. a. m. POLÍT. Coalició de diferents partits polítics o de moviments integrats per militants de diferents partits.
b. front comú POLÍT. Unió de diverses forces amb vista a una empresa comuna.
c. front de deslliurament POLÍT. Grup de persones que du a terme una sèrie d'accions destinades a la consecució de certes llibertats.

front (Traducció Valencià-Castellà)

front m. 1. frente ( f. ).
2. abaixar (o acalar ) el front bajar (o doblar ) la cabeza.
3. al front (de) al frente (de).
4. amb el front (ben) alt con la frente alta.
5. anar carregat de front
6. de front de frente.
7. fer front hacer frente.
8. fer un canvi de front virar en redondo.
9. front comú frente común.
10. front d'alliberament frente de liberazión.

Et pot interessar