front
1.
a.
m. ANAT.
Part superior de la cara, des de les arcades supraorbitals fins on comença la volta del crani.
b.
abaixar
(o
acalar
)
el front
Humiliar-se, declarar-se vençut o culpable, etc.
c.
amb el front
(ben)
alt
Amb el cap alt, sense avergonyir-se.
d.
anar carregat de front
[
pop.
]
Ser, un marit, enganyat per la seua muller.
2.
a.
m.
Part anterior d'un edifici, d'una construcció o d'un objecte material qualsevol.
b.
m.
Part d'una muralla compresa entre dos bastions veïns.
c.
m. MIL.
Primera fila de la tropa formada o acampada.
d.
m. MIL.
Espai en ample ocupat per una porció de tropa o un exèrcit.
e.
m. MIL.
Extensió de terreny on es combat.
f.
al front
(
de
)
Encapçalant un grup o acció.
g.
al front
(
de
)
Al lloc més pròxim a l'enemic, en la guerra.
h.
de front
Del costat del front.
L'exèrcit enemic ens venia de front. Marxaven de front.
i.
fer front
(a algú)
Desafiar-lo, oposar-se, resistir a la seua autoritat.
j.
fer un canvi de front
Canviar bruscament d'opinió, de partit.
3.
m. METEOR.
Superfície teòrica que separa dos masses d'aire de característiques diferents, especialment en temperatura i humitat.
4.
a.
m. POLÍT.
Coalició de diferents partits polítics o de moviments integrats per militants de diferents partits.
b.
front comú
POLÍT.
Unió de diverses forces amb vista a una empresa comuna.
c.
front de deslliurament
POLÍT.
Grup de persones que du a terme una sèrie d'accions destinades a la consecució de certes llibertats.