gaita (Diccionari)

gaita 1
1. a. f. MÚS. Instrument musical tradicional de caire pastoral constituït per un bot menut de cuiro que servix de depòsit d'aire i que té tres forats on s'adapten diferents canons o tubs, un dels quals servix per a insuflar l'aire amb la boca.
b. f. MÚS. Instrument musical de fusta similar al clarinet, amb forats i llengüeta de canya.
2. anar (o vindre ) amb gaites (a algú) Expressió usada per a indicar la inoportunitat o la falta d'interés de les explicacions o les propostes que fa una altra persona. No em vingues ara amb gaites, que no estic per a perdre el temps!
3. estar de mala gaita Estar malhumorat, no tindre ganes de res. Sempre està de mala gaita.
4. ser una gaita Resultar molest.

gaita (Traducció Valencià-Castellà)

gaita gaita f. 1. gaita, albogón.
2. anar (o vindre ) amb gaites (a algú) ir (o venir ) con gaitas.
3. estar de mala gaita estar de mal humor.
4. ser una gaita ser una lata.

gaita (Traducció Castellà-Valencià)

gaita f. 1. [ instrumento ] gaita, sac de gemecs ( m. ).
2. [ pescuezo ] coll ( m. ).
3. [ cosa molesta ] murga, llanda.
4. borrega.
5. alegre como una gaita alegre com un picarol.
6. ir (o venir ) con gaitas anar (o vindre ) amb gaites (a algú).

Et pot interessar