geni
1.
a.
m. HIST./REL.
Ser sobrenatural amb poders màgics.
b.
geni maligne
FILOS.
Geni omnipotent, hipotèticament establit per Descartes, que vol enganyar l'home en el coneixement fins i tot de les veritats més evidents.
2.
m.
Caràcter peculiar, tendència pròpia, d'un poble, d'un període, d'un llenguatge, d'una religió, etc.
Una construcció contrària al geni arquitectònic del gòtic.
3.
a.
m.
Aptitud superior de què és dotat un esperit creador, poder altíssim d'invenció i organització.
Un músic de geni. El geni de Vicent Andrés Estellés.
b.
m.
[
p. ext.
]
Joan Fuster fou un geni.
4.
a.
m.
Natural, caràcter.
No té geni per a fer estes coses.
b.
m.
[
esp.
]
Mal caràcter, propensió a l'enuig o la impaciència.
Quin geni que té!
c.
tindre mal geni
(o
el geni fort
)
Tindre mal caràcter.
d.
tindre el geni curt
Ser irascible.
e.
traure el geni
Enfadar-se.