gens (Diccionari)

gens 1
1. a. adv. [seguit de la preposició de ] Quantitat o intensitat mínima, no existint realment, sinó imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciència. Si fa gens de vent, estos papers volaran.
b. adv. No és gens espavilat. Si fóra gens intel·ligent, ja ho hauria comprés.
2. gens ni miqueta (o ni gens ni miqueta ) Ni el més mínim.
3. gens per això [ ant. ] Expressió que introduïx una negació adversativa. Si no ho pots fer, gens per això seràs blasmat.
4. no gens Absolutament no.
5. no gens bé Malament.

gens (Traducció Valencià-Castellà)

gens adv. 1. nada ( m. ),, algo, adarme.
2. gens ni miqueta (o ni gens ni miqueta ) nada de nada, en nada, nada.
3. gens per això
4. no gens nada.
5. no gens bé mal.

Et pot interessar