gran
1.
a.
adj.
Que té unes mesures considerables, que excedix la mesura o el grau ordinaris.
Una casa gran. Un armari gran. Un gran nombre de gent. Grans dificultats. La màquina fa un gran soroll. El lleopard és més gran que el guepard.
b.
adj.
Dit d'allò que és més gran que una altra cosa de la mateixa espècie, que l'excedix en mida o grau.
Posa-ho al calaix gran.
c.
anar en gran
Granejar
1
.
d.
en gran
En grans proporcions.
Gastar en gran. Fer les coses en gran.
e.
vindre gran
(a algú, alguna cosa)
Ser desproporcionada a la persona.
El càrrec li ve gran. La falda em ve gran.
2.
a.
adj.
[
esp.
]
Que ha arribat al límit o a un grau considerablement avançat de l'edat o el creixement propis de l'estadi corresponent.
Un home, un jove, un xiquet, grans. El meu pare és tan gran com el teu.
b.
adj.
i
m.
i
f.
[
esp.
]
Que és més gran que un altre o els altres, que els excedix en edat o alçada.
El germà gran. És l'amic més gran de la colla.
c.
adj.
i
m. pl.
[
esp.
]
Es diu de la persona adulta, per contraposició al xiquet, o de la persona d'edat avançada, per contraposició al jove.
Una persona gran no ha d'abusar d'un menut. Faran una sessió per als menuts i una per als grans.
d.
fer-se
(o
tornar-se
)
gran
(un adult)
Envellir.
La mare s'ha fet gran de sobte.
e.
fer-se gran
(un xiquet)
Créixer.
Este xiquet cada dia es fa més gran.
f.
gran dia
(o
vespre
, o
hora de nit
, etc.)
Ben entrat el dia, el vespre, etc.
3.
m.
Grandària, dimensions.
De quin gran ha de ser?
4.
a.
adj.
Que sobrepassa el nivell ordinari quant a dignitat, mèrits, condició intel·lectual o moral, etc.
Dos grans savis aconsellaven un gran rei. Un gran poeta. És una gran persona.
b.
adj.
[
p. ext.
]
Una gran ànima.
c.
m.
Personatge elevat en dignitat.
d.
gran d'Espanya
HIST.
Dignitat màxima de la noblesa d'Espanya immediatament després de la d'infant d'Espanya i abans de la categoria dels títols del Regne.
5.
gran mal
PAT.
Denominació de l'atac d'epilèpsia quan va acompanyat de convulsions.