grua (Diccionari)

grua
1. f. Terme que s'aplica a diverses aus de la família dels gruids que pertanyen als gèneres Grus, Anthropoides, Bugeratus i Balearica , entre les quals destaquen les següents espècies: la grua vulgar (Grus grus), plomatge gris, gola i cara negres, pili roig i una franja blanca d'ull fins al coll, la grua del paradís (Anthropoides paradisea) i la grua damisel·la (Anthropoides virgo).
2. f. JOCS Milotxa, especialment quan és de paper. Fer volar una grua.
3. a. f. MANUT./TECNOL. Màquina usada per a l'elevació de càrregues, per mitjà d'una cullera o d'un ganxo suspés d'un cable, i per al seu moviment a distàncies curtes.
b. f. AUDIOVIS. Aparell proveït d'un llarg braç mecànic, en el qual hi ha fixada una plataforma per a col·locar-hi la càmera, i que permet una gran varietat de moviments.
c. f. MIL. Màquina de guerra per a batre murs.
d. f. AUT. Camió o camioneta amb grua per endur-se els cotxes. Tenies el cotxe mal aparcat i la grua se te l'ha endut.
e. grua pont MANUT./TECNOL. Grua muntada sobre una estructura metàl·lica horitzontal que corre per uns carrils suspesos a una certa altura i proveïda, també, d'un carro portador de mecanismes elevadors.
f. grua pòrtic MANUT./TECNOL. Grua pont suportada per uns peus, els quals són muntats alhora sobre carrils.
4. f. TÈXTIL Barreta de contraplegador de la selfactina.

grua (Traducció Valencià-Castellà)

grua f. 1. grúa, grulla, birlocha, güinche ( m. ), cometa, trucha.
2. grua pont
3. grua pòrtic

grúa (Traducció Valencià-Castellà)

grúa f. milocha ( m. ).

grúa (Traducció Castellà-Valencià)

grúa f. grua.

Et pot interessar