guia
1.
f.
Acció de guiar.
2.
a.
m.
i
f.
Persona o animal que acompanya algú per ensenyar-li el camí, que conduïx un grup per un camí o lloc.
És perillós fer excursions d'alta muntanya sense un bon guia. Anna és la guia del museu. Hi aniré si tu em fas de guia. L'ovella que du l'esquellot és la guia.
b.
m.
i
f.
Cavalleria que va enganxada davant del tot en un tir de huit o més animals.
c.
guia
(o
xica guia
)
ESCOLT.
Dona afiliada al guiatge.
3.
a.
m.
i
f.
[
p. anal.
]
Allò que indica, ajuda a trobar o a discernir el camí que cal seguir per anar a un lloc, per un lloc.
El campanar em fa de guia per anar pel poble. Les indicacions que trobàrem pel camí ens serviren de guia.
b.
f.
[
p. anal.
i
esp.
]
Llibre que conté la informació i les indicacions necessàries per a la visita d'un museu o conjunt monumental, d'una ciutat, d'un país o d'un estat.
c.
guia d'ones
RADIOTÈCNIA
Sistema usat per a guiar ones electromagnètiques, especialment microones.
4.
m.
i
f.
Persona o cosa que servix per a orientar, donar una bona direcció al treball o accions d'algú.
En estos estudis, ell em féu de guia. Té per guia i exemple el seu germà.
5.
a.
f.
Objecte, aparell, etc., que servix per a dirigir el moviment d'alguna cosa.
Hem posat una guia per descórrer les cortines.
b.
f. MAR.
Conjunt de les taules de fusta que, a tall de carrils, servixen per a guiar les embarcacions en avarar-les.
c.
f. MAR.
Peça proveïda d'un forat o d'una canal que servix per a guiar la direcció d'una corda, per a canviar-ne la direcció o per a evitar que les cordes s'enreden entre elles.
d.
f. OFICIS
Regata o ressalt d'una màquina, d'un moble, etc., que servix per a obligar una peça a moure's d'una determinada manera.
e.
f. TECNOL.
Peça d'una màquina o d'un mecanisme que servix per a dirigir el moviment d'una altra peça o d'una part del mecanisme.
6.
f. ARM.
Document identificatiu d'una arma de foc i que acredita la validesa de la possessió per a qui en fa ús.
7.
m. MIL.
Soldat que es col·loca, en les evolucions, a cap de fila, per facilitar la bona alineació.
8.
f. MIN.
En les mines, terra que indica que prop hi ha una veta o que esta és abundant.