gàbia
1.
a.
f.
Caixa tancada, limitada d'un o més costats per barres, llistons, fils d'aram, etc., separats per espais buits, usada per a guardar animals (generalment pardalets o bèsties salvatges) o qualsevol objecte.
b.
f. MIN.
Caixa penjant, amb guies, que s'usa en els pous de les mines per a pujar i baixar els operaris o els materials.
c.
f. OFICIS
Recipient format per quatre parets fetes amb llistons on es posa la brisa en la premsa de vi.
d.
estar gàbia
(o
com una gàbia
)
[
pop.
]
Estar boig.
2.
f. CONSTR.
Plataforma proveïda de baranes i que, suspesa d'un ternal accionat per la mateixa persona que l'ocupa, servix de bastida mòbil per a fer certs treballs de construcció, de pintura, etc.
3.
a.
f.
[
ant.
]
MAR.
Garita que es posava en el pal principal d'una nau, on es col·locava el guaita.
b.
f. MAR.
Vela que s'hissa en el masteler del pal principal d'una nau.
c.
f. MAR.
Verga on va envergada la vela gàbia.
4.
f. TÈXTIL
Conjunt de bancades, pont i travessers sobre els quals van muntats els òrgans movibles d'un teler.
5.
gàbia d'esquirol
ELECTROT.
Tipus de rotor constituït per conductors rígids units per cada extrem a un anell conductor formant una disposició que recorda una gàbia d'esquirol.