gènere
1.
a.
m.
Grup natural de sers que s'assemblen per certs caràcters essencials.
b.
m. BIOL.
Categoria taxonòmica intermèdia entre la família i l'espècie que inclou espècies amb una sèrie de caràcters comuns.
c.
el gènere humà
Els sers humans considerats col·lectivament.
2.
a.
m.
Classe natural o establida convencionalment a què pertany una cosa segons les seues qualitats.
Barques i vaixells són coses del mateix gènere. És el millor llibre dins del seu gènere.
b.
m. LING.
Categoria o accident gramatical d'una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals.
Gènere masculí. Gènere femení.
c.
m. LÒG.
Classe de major extensió i, doncs, de menor comprensió que la classe anomenada espècie.
d.
gènere ambigu
m. LING.
Gènere donat per la gramàtica tradicional als noms de cosa que es poden usar indistintament en els dos gèneres.
e.
gènere literari
LIT.
Terme que s'aplica a cada una de les manifestacions formals de les obres literàries segons una classificació que té en compte l'estructura i el contingut.
f.
gènere literari bíblic
BÍBLIA
Cada un dels gèneres literaris de la Bíblia.
g.
gènere musical
MÚS.
Forma musical concreta: ballada, cantata, simfonia, sonata, etc.
h.
gènere pastoral
LIT.
Gènere literari que es caracteritza per una idealització de la vida pastoral i, en general, de la vida camperola.
3.
a.
m.
Conjunt d'articles que són objecte de comerç.
Tancaren la botiga per falta de gènere.
b.
m.
Tipus, classe, de productes objecte de comerç.
Este gènere és difícil de vendre.
c.
m.
[
esp.
]
Tela.
La falda és d'un gènere molt bo.
d.
gènere de punt
TÈXTIL
Teixit produït per l'enllaç d'un seguit de bagues o malles que es caracteritza per una gran elasticitat.
4.
m. GEOM.
Nombre que, segons una certa classificació, correspon a una corba algebraica.
5.
gènere de vida
GEOGR.
Terme amb què es designa el conjunt d'activitats (caça, pesca, agricultura, etc.) que un grup du a terme per a assegurar la seua existència.