harmònic -a
1.
a.
adj.
Relatiu o pertanyent a l'harmonia.
b.
adj.
Conforme a les lleis de l'harmonia.
c.
adj.
Que produïx harmonia.
L'univers forma un tot harmònic.
2.
m.
i
f.
Músic que toca l'harmònica.
3.
adj.
En matemàtiques, dit de certs nombres, punts, etc., que tenen relacions o propietats que presenten alguna semblança amb la dels acords musicals.