història
1.
a.
f. HIST.
Narració ordenada i verídica sobre el conjunt dels fets memorables del passat humà, sobre una sèrie determinada d'estos fets o sobre una persona o una cosa concreta.
b.
f. HIST.
Ciència que s'ocupa de l'estudi d'estos fets, com a conjunt de les actuacions humanes en el passat, i de la narració d'estes actuacions.
Filosofia de la història.
2.
f.
Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i fins i tot críticament, cada un dels diversos àmbits de la realitat i activitat humanes en el seu desenrotllament al llarg del temps.
Història de la literatura, de l'art. Història eclesiàstica.
3.
f.
Obra literària que consistix en una narració o exposició històrica.
La història de Tit Livi.
4.
a.
f.
Conjunt dels esdeveniments humans o de determinats esdeveniments humans, considerats en la seua evolució.
El desenrotllament dels drets humans al llarg de la història. Un succés tràgic per a la història de la humanitat.
b.
f.
Conjunt dels fets que s'han produït en l'existència d'una persona o cosa, en el desenrotllament d'un esdeveniment o un assumpte.
La història d'aquell poble està plena de patiments. La seua història m'atrau molt.
c.
f.
[
p. ext.
]
Fet, assumpte, cas, especialment desagradable, embolicat, etc.
Ja n'hi ha prou d'esta història.
5.
a.
f.
Narració inventada.
Li agraden molt les històries de terror.
b.
f.
[usat generalment en plural]
Ficció, pretext, circumloqui, etc.
No em contes històries.
6.
a.
açò ja pica en història
Hi ha un verdader misteri.
b.
haver passat a la història
(alguna cosa)
Haver deixat d'ocórrer o de ser usual.
c.
passar a la història
[generalment en futur]
Expressió, sovint hiperbòlica o irònica, amb què s'indica que algú o alguna cosa mereix el record de la posteritat.
7.
història clínica
MED.
Narració completa de l'experiència del metge en la seua relació tècnica amb un malalt determinat.
8.
història natural
BIOL./GEOL.
Nom donat tradicionalment a la descripció de la naturalesa, classificada en els regnes mineral, vegetal i animal.