i
1
1.
a.
conj.
Conjunció copulativa que fonamentalment expressa una relació de mera addició entre els elements coordinats; quan estos són més de dos, només precedix l'últim, llevat que es vullga donar èmfasi a l'acumulació.
Un vestit blanc i blau. Dos i dos fan quatre. Treballa nit i dia. Va arribar brut i cansat. Ací i allà. Plou i fa sol.
b.
conj.
Pot implicar un matís consecutiu, adversatiu o concessiu.
Va beure molt, i es va emborratxar. Creia que era difícil de fer, i no era així. No el va ajudar, i sabia ben bé que ho necessitava.
c.
conj.
Implica, a vegades, especialment quan la precedix i seguix la mateixa paraula, una idea de repetició indefinida, d'intensitat o de diferenciació.
Fa dies i dies que no plou.
2.
conj.
Apareix, per un fenomen d'el·lipsi, com a enllaç entre elements de diferent grau gramatical.
Això és una mentida, i de les grosses.
3.
conj.
És usada en principi de clàusula per a introduir una interrogació o exclamació respecte a alguna cosa que té a vore amb allò que s'acaba de dir o pensar, afegir un comentari a una exclamació, expressar estranyesa davant d'una pregunta, fer un aclariment a manera de parèntesi, etc.
I qui t'ho ha dit, això? I tu, què faràs?